Embaràs i esport

Avui, l’Elisenda Alamany,  Filòloga catalana, professora i política catalana, actualment regidora a l’Ajuntament de Barcelona, ens explica la seva relació amb l’esport i la maternitat.

Quan vaig quedar-me embarassada tenia clar que no volia deixar de fer esport. Em volia mantenir tan activa com fos possible. No només per estar millor preparada de cara al part i al naixement del nadó, sinó per estar de més bon humor durant el procés, per mantenir-me conscient dels canvis que el meu cos experimentaria i per poder tornar a fer vida normal com més aviat millor. Durant molts anys he jugat a bàsquet i després he anat fent esport pel meu compte. Amb la Laura duem almenys cinc anys juntes i els darrers tres anys ho hem fet en un grup d’entrenament. Tenia molt clar que volia que ella també fos qui m’acompanyés en aquesta nova etapa i que ho féssim en aquest grup, com sempre.

El desembre naixerà la meva primera filla i us podeu imaginar que com a dummie m’envaïen molts dubtes sobre les coses que podria fer i aquelles que no eren recomanables. I una pressió brutal per voler fer les coses a la perfecció: llegir tots els llibres de maternitat que pogués, fer els cursos prepart, menjar bé, cuidar-me molt, tenir cura del sòl pèlvic… Un estrès.

El primer que vaig fer, com deu fer tothom, és mirar Internet i veure què deia la xarxa sobre la pràctica de l’esport quan estàs embarassada. Hi havia opinions de tots els colors. Els metges que vaig consultar em van recomanar seguir amb la mateixa activitat, però de manera més moderada. Així que els primers mesos vaig decidir continuar corrent però reduint el ritme i continuar amb la mateixa rutina d’exercicis, però no em sentia gaire còmoda quan acabava d’entrenar.

A partir del tercer mes el meu cos ja donava signes de canvis evidents i començava a adoptar formes mai vistes! I ja no tirava com abans. Així que vaig plantejar-me que el millor seria no exigir-me tant i anar més per sensacions. Continuava amb els entrenaments però eliminant el córrer, els salts o qualsevol exercici d’impacte i les planxes. Vaig deixar d’anar amb bicicleta a la feina i vaig introduir de tant en tant una mica de ioga per anar estirant el cos. Quin plaer poder estirar el cos! També vaig comprar una fit ball per moure la pelvis amb moviments circulars i ho vaig anar introduint com una rutina, quan arribava molt cansada a casa.

Quan la panxa va anar creixent els següents mesos i em sentia més pesada, em vaig plantejar fer un canvi d’hàbits en el meu dia a dia. Així que vaig començar a caminar molt més que abans. Hi ha hagut dies que he superat els 10.000 passos! Bàsicament, em vaig centrar a estar activa durant tot el dia i no a encasellar l’esport només en un dia o una hora determinada.

Cada cos és diferent i si hagués de donar algun consell és que no cal atabalar-se a voler fer moltes coses i a posar-se excessiva pressió a sobre. És fonamental escoltar-se a una mateixa i   prendre’s l’esport realment com una rutina de salut. Si et mantens activa durant tot el dia, no hauràs d’estar pensant que tal dia toca això i allò altre. I si et deixes acompanyar en l’esport i el fas en grup, també serà molt més divertit.

Adapta l’exercici al teu embaràs!

Ja heu llegit les paraules de l’Elisenda i podríem dir que condiciona més l’actitud davant l’embaràs que l’embaràs en ell mateix. Ja sabem que tot els embarassos no son iguals i hi ha gent que quasi no té impacte físic o emocional i d’altre que la seva vida i el seu físic fa un canvio de 360 graus. Adapta les teves rutines però no les perdis! Si vols contacta amb mi, et puc donar un cop de ma!