Laura-Feliu-equilibrat-estudiar

Què menjar en èpoques d’estudi

Potser només estudies o com jo, combines estudis i feina, que és doble càrrega. Arribar a tot no és fàcil i molts cops ens estressem perquè veiem que no hi arribem. Tenir el cap clar, el cos descansat i l’esperit tranquil és necessari per poder afrontar tots els reptes, com per exemple, aquella assignatura que se’ns travessa L´alimentació és fonamental per un bon rendiment durant l’estudi. Hi ha aliments que estan científicament comprovats que ajuden a millorar la nostra capacitat cognitiva i el nostre rendiment. Pren nota de quins són aquests aliments aliats.

Verdures de color verd fosc

Un bon exemple seria el bròquil, que per la seva excel·lent composició rica en antioxidants, carotenoides, minerals i vitamina K, fan que la ment estigui activa, facilita la concentració, potencia la memòria i lluita contra l’envelliment cel·lular.

Xocolata negra 70% cacau

Gràcies als flavonoides que conté, millora la memòria. També és capaç d’augmentar el flux sanguini cerebral perquè millora l’estat d’alerta i la nostra claredat mental.

Com més fosc, més beneficis!

Plàtans

Destaquen pel contingut en potassi i vitamina c, molt recomanables per a la dieta dels estudiants. També conté vitamina B6, que contribueix a la producció de neurotransmissors vinculats a la concentració.

Nabius

Tenen cura de la memòria, redueixen l’estrès i milloren la concentració, gràcies a la seva composició rica en àcid gàl·lic i en antioxidants. Els antioxidants són molt importants perquè inhibeixen el dany cel·lular causat pels radicals lliures, una de les causes del deteriorament cognitiu.

Nous

Els elevats índexs d’antioxidants, vitamines, aminoàcids i sobretot els àcids grassos omega 3 milloren la memòria, augmenten la concentració i optimitzen el rendiment neuronal.

Pastanagues

Gràcies a l’antioxidant que conté, conegut com a betacarotè, es veu augmentada la capacitat de retenció d’informació.

Peix blau

Aquesta classe de peix, com el salmó, és molt ric en àcids grassos omega 3, els quals milloren la concentració, ajuden a estudiar de forma més eficient, i fins i tot, s’han relacionat com a preventius en trastorns degeneratius, com l’Alzheimer o la pèrdua de la memòria.

Alvocats

Aquest superaliment conté antioxidants i àcids grassos omega 3. La combinació d’aquestes substàncies potencien la memòria, el rendiment mental i eviten el deteriorament cognitiu de la salut cerebral.

Cereals integrals

Alguns exemples són l’arròs, la pasta i el pa integrals.

Tots ells presenten un índex glucèmic baix, tot alliberant el sucre al torrent sanguini d’una forma gradual i contribuint a tenir la ment activa i a una millor memòria.

El que no has de consumir

Els dolços

És un error pensar que quan estudiem necessitem més sucre. Òbviament, necessitem sucre per funcionar, però no aquell sucre que imaginem i no en tan elevades quantitats. El consum de pastisseria industrial, llaminadures, Snacks, etc. responen a l’estrès, però no a les nostres necessitats nutricionals. El seu contingut en greixos poc saludables no ens beneficia precisament en aquests moments, sinó que més aviat pot entorpir la feina del nostre cervell.

Els menjars copiosos poden produir lentitud a la presa de decisions, cansament i molèsties digestives que ens impedeixin desenvolupar la nostra activitat de manera eficient. És recomanable fer petites preses repartides al llarg del dia, que mantinguin la nostra energia sense donar-nos la sensació de plenitud. L’ideal és menjar sense arribar a sentir-nos saciats, cada 2-3 hores, fent una major ingesta als principals àpats.

El consum d’excitants

Beure litres de cafè per vèncer la son o begudes energètiques per donar-nos una empenteta, no són bones idees. Ajuntar falta de descans amb excitació química no faran que estudiïs més o millor, sinó tot el contrari. L’estat de nerviosisme per no arribar a temps de vegades fa que no descansem adequadament i que els conceptes que aprenem no siguin assimilats correctament.

Altres coses que ajuden

És important portar una dieta rica en llegums, fruita i verdura, cereals integrals, greixos saludables i baixa en greixos saturats i sucres simples. Aquests elements són clau per mantenir l’agilitat mental i el poder de concentració. Això, per descomptat, ha d’anar acompanyat d’un bon descans i d’una pràctica esportiva regular

És clau dormir entre 7 i 8 hores. Ens ajudarà a que estiguem més descansats i per tant, podrem rendir millor. La son és la responsable de fixar al nostre cervell tot el que s’ha après. No dormir bé minva la concentració i augmenta els nivells d’ansietat.

No oblidis fer exercici. Es recomanable fer una mica d’activitat física, com per exemple, caminar entre 30 i 60 minuts al dia i desconnectar dels estudis.

En definitiva com més sana, més fresca i més equilibrada estiguis, més rendiràs i tot serà molt més fluid. Necessites un cop de ma? Contacta amb mi!

Laura Feliu - Equilibrat - Especies en pols

Els beneficis de les espècies

Les espècies es coneixen des de l’antiguitat com a condiment de molts menjars. A moltes cultures es fan servir com a medicina perquè se’ls atribueixen propietats curatives. Moltes espècies tenen fitonutrients en la seva composició i tenen propietats antiinflamatòries i antioxidants. Per això, el seu consum pot contribuir a promoure la salut.

Per què serveixen les especies?

Les espècies són ingredients naturals que, per la seva composició, contribueixen a una dieta saludable. Moltes són característiques de la cuina oriental i s’han anat introduint de manera gradual a la gastronomia occidental.

I és que, a més de ser capaços de millorar les qualitats organolèptiques de les preparacions culinàries, contenen fitonutrients essencials per al funcionament correcte de l’organisme. Fins i tot, algunes ajuden a prevenir malalties perquè tenen potencial per lluitar contra l’estrès oxidatiu.

Aquestes propietats fan que siguin ingredients claus a l’hora de reduir les mutacions de l’ADN, capaces de desencadenar el desenvolupament de certes patologies complexes.

Les espècies i la seva capacitat antiinflamatòria

Hi ha espècies, com la cúrcuma, la capacitat antiinflamatòria de la qual ha estat evidenciada en la literatura científica.

La seva inclusió freqüent a la dieta també es relaciona amb una reducció del risc de desenvolupar malalties de tipus tumoral. A més, pot millorar el funcionament d’alguns òrgans. Tots aquests beneficis resideixen en el compost actiu, la curcumina, substància amb un marcat poder antiinflamatori i antioxidant.

Redueixen el risc d’obesitat

Una altra capacitat de les espècies, sobretot d’aquelles que contenen picant, és reduir el risc de desenvolupar obesitat o sobrepès. D’acord amb un article publicat a la revista mBio, això és degut a la presència de capsaïcina, una substància que interacciona de manera positiva amb la microbiota i promou la reducció del pes corporal.

Per si no n’hi hagués prou, aquesta substància, característica dels xilis picants, és capaç d’ajudar a lluitar contra la inflamació de baix grau. Fins i tot, es fa servir en determinades cremes esportives d’ús tòpic per induir una activació muscular i ajudar a modular el dolor.

Capacitat antioxidant

A més de la capacitat antiinflamatòria, moltes espècies tenen un potencial antioxidant que pot resultar beneficiós per a la salut. Un exemple d’això és la canyella, segons un article publicat a la revista Lipids in Health and Disease.

Aquesta espècie ajuda a reduir els marcadors associats a la salut metabòlica, com ara la resistència a la insulina. D’altra banda, és capaç de modular la taxa d’oxidació de la lipoproteïna LDL, la concentració de la qual en excés es relaciona amb el risc de malaltia cardiovascular.

Cuinar amb espècies

Les espècies aconsegueixen millorar les qualitats organolèptiques dels nostres plats alhora que aporten beneficis per a la salut. Per aquests motius, s’aconsella introduir-les de manera freqüent a l’alimentació.

Una de les millors opcions és combinar diversos tipus d’aquests ingredients. D’aquesta manera, s’obté una concentració més gran de fito nutrients i se’n milloren els efectes.

Inclou espècies a la dieta habitual

A l’hora de confeccionar un menú adequat per a la teva salut, les espècies no hi poden faltar. Les seves propietats antioxidants i antiinflamatòries contribueixen a reduir el risc de desenvolupar malalties a mitjà i llarg termini.

No obstant això, aquesta mena d’ingredients no presenten propietats màgiques. Per notar els seus beneficis és necessari gaudir de bons hàbits a nivell alimentari.

Cal destacar la versatilitat de les especies. Com he dit abans, es poden utilitzar per millorar les qualitats organolèptiques de les preparacions, però també és possible introduir-loe en sucs i batuts per potenciar-ne la capacitat antioxidant. Consulta l’apartat de receptes del blog per treure idees per poder cuinar amb elles.

carbohidrat-pizza3-Laura feliu - Equilibrat

Menjar carbohidrats per la nit engreixa?

Quan parlem de menjar carbohidrats a la nit el primer que se’ns ve al cap és que ens engreixarem. La majoria de la gent pensa que com a la nit no fem exercici i, normalment, després de sopar ens fiquem al llit, tots els carbohidrats que mengem de nit s’emmagatzemaran com a greix.

Per tant, abans de res hem d’analitzar si és veritat que durant la nit no cremem calories i després veurem realment què diuen els estudis sobre els carbohidrats a la nit. Anem punt per punt.

Es cremen calories mentre dorms?

Això ho podem calcular molt fàcilment utilitzant la fórmula del metabolisme basal.

Aquesta fórmula bàsicament ens donarà el nombre de calories totals que cremem per estar vius, és a dir, si estiguéssim tot el dia estirats al llit, quina seria la quantitat mínima de calories que gastaríem? o si estiguéssim tot el dia dormint, quantes calories cremaríem?

Farem aquest càlcul amb un exemple concret una persona que té 27 anys, fa 1,83 cm i pesa uns 82 quilos per tant, el meu metabolisme basal és de 1945 quilocalories diàries. Aquesta és la quantitat d’energia que necessito per seguir viu un dia, 24 hores.

Ara la divisió és senzilla ja que el nostre metabolisme basal pràcticament no varia gaire de quan estem desperts o dormint. Suposant que es dormin unes vuit hores diàries  es cremarien 648 kcal durant la nit que no és poc i, per tant, el mite que després de sopar no cremem res queda desmentit.

I què diuen els estudis sobre els carbohidrats?

En quan els estudis tenim aquest d’abril del 2011  que és fonamental ingerir calories a la nit per desmentir aquest mite d’una vegada per totes. L’estudi és molt senzill i alhora molt aclaridor.

Es va dividir un grup d’homes i dones sans d’entre 22 i 55 anys en dos grups: un consumia tots els carbohidrats durant el dia i l’altre a l’hora de sopar, però tots dos consumien les mateixes calories i macronutrients. Tots dos grups rondaven entre les 1.300 i 1.500 quilocalories diàries amb un repartiment de 20% proteïna, 30-35% greixos i la resta de carbohidrats.

Després de sis mesos amb la mateixa dieta, el grup que va consumir els carbohidrats a la nit va perdre un 2% més de pes i greix que el grup que els va consumir al dia. Com a conclusió podríem dir, tot i que no és segur que menjar carbohidrats a la nit sigui millor, però si es cert que no és pitjor ni ens engreixa.

 Al final, el més important són les calories i els macronutrients i no l’hora en què els consumim.

Bowls with different of sugar on table

Aleshores, els carbohidrats es converteixen en greix?

Sí i no. Els carbohidrats, com qualsevol altre macronutrient (fins i tot les proteïnes), poden convertir-se en greix, però no és una qüestió de quina hora els consumeixes, és qüestió de la quantitat i dels teus nivells de glucogen.

Perquè et facis una idea, de manera molt resumida, el teu cos té dues maneres d’emmagatzemar l’energia: el glucogen i el greix. El glucogen es pot emmagatzemar de forma limitada i una vegada que aquests dipòsits estiguin plens el teu cos passarà a emmagatzemar la resta d’energia com a greix. El mateix passa amb altres macronutrients. Així que, per resumir, sempre que mengis les mateixes calories al final del dia no has de preocupar-te de si els carbohidrats els menges a la nit o no. SI et preocupa el que menges contacta amb mi i revisarem les teves rutines per que aconsegueixis hàbits saludables que equilibrin la teva alimentació 😉

alvocat-laura-feliu

Els greixos saludables

Què seria del món sense les patates fregides? Els greixos són un tema amb el qual tenim una gran confusió en relació amb la salut. Per exemple, es creu que el consum de colesterol sempre és dolent per a la salut, però en realitat és necessari per a les següents funcions:

  • Ajuda a reparar ferides, incloses les de les artèries, que anomenem plaques aterotades.
  • Produeix vitamina D.
  • Crea la bilis.
  • És donador d’electrons (antioxidant).
  • Produeix adrenalina per gestionar l’estrès.
  • Ajuda a controlar les al·lèrgies.
  • Produeix hormones sexuals.
  • És necessari pel metabolisme dels minerals.
  • És necessari per a la memòria. La meitat del pes cerebral de substàncies no aquoses és colesterol.

El problema és quan mengem fregits, arrebossats i altres greixos de mala qualitat. Les cèl·lules no poden absorbir els nutrients i no obtenen el material adequat per produir de manera òptima les seves membranes cel·lulars, hormones, fetge i cervell, amb la conseqüència que emmalaltim.

Què són els greixos saludables?

Menjar greix de bona qualitat amb mesura fa que el cos produeixi cèl·lules i hormones que generen salut. Exemples de greixos de bona qualitat són:

  • La mantega, idealment de vaques que consumeixen herba.
  • Oli d’oliva verge extra consumit sense escalfar.
  • Oli de coco sense refinar, que no només serveix per a netejar el cutis, eh?
  • Oli vegetal verge extra sense escalfar.
  • Llavors: tant les llavors de gira-sol, com les de carbassa o sèsam, contenen una bona quantitat de greixos saludables i podem utilitzar-les com a “toppings” als nostres esmorzars i amanides. També les llavors de xia poden ajudar-nos a incrementar la quantitat de greixos saludables en la nostra dieta.
  • Alvocat, el meu favorit 😉. Ens ofereix 15 grams de greix per cada 100 grams d’aigua, sent aquest el seu macronutrient principal. A l’hora de consumir-lo, podem fer-ho en forma del famós guacamole, com a acompanyament d’una amanida de pollastre, o en forma de tàrtar, amb carbassó i llagostins.
  • Els ous. Intenta que sempre siguin bullits o en truita, mai fregits.
  • Fruits secs crus. Les nous en totes les seves varietats són les que més greixos contenen. Les avellanes, els pistatxos i les ametlles també són bones opcions. Per consumir-los, prova a elaborar cremes untables o inclou-les a les teves amanides.

Trenquem llances: els greixos són necessaris

Els greixos tenen molt mala premsa des de sempre i per a molts són els principals responsables de l’obesitat. Poc a poc, això està canviant i s’obren pas gradualment a la nostra dieta com un dels macronutrients essencials, juntament amb les proteïnes i els hidrats de carboni. El truc és saber triar quines són les fonts més saludables per a nosaltres. Si necessites un cop de mà per poder anar introduint-los a la teva dieta contacta amb mi i ho podem estudiar juntes!

castanyes cover2-Laura feliu - equilibrat

Els beneficis de les castanyes

Dins dels aliments estacionals, no podem deixar d’incloure a la nostra dieta durant aquesta tardor a les castanyes, de les quals avui et mostrem les seves propietats, beneficis i com fer-les servir a la cuina per treure’n el màxim profit.

Propietats de les castanyes

Les castanyes són un fruit sec que té la particularitat de no ser ric en greixos, sinó que, entre els seus nutrients, predominen els hidrats de carboni, amb un mínim de sucres naturals i aminoàcids essencials.

Així mateix, les castanyes són un fruit sec lleuger en comparació amb altres exemplars, ja que no arriben a les 200 Kcal per cada 100 grams i tenen una elevada proporció de fibra en la seva composició, així com també de minerals d’utilitat per a l’organisme, com ara el potassi, magnesi, fòsfor i calci d’origen vegetal.

D’altra banda, ofereixen vitamines del complex B, vitamina C i E a l’organisme, com també compostos fenòlics amb propietats antioxidants.

Beneficis de la castanya

Si busquem una font concentrada de minerals per a l’organisme però sense gaires calories, la castanya és un aliment molt útil. A més, per la seva riquesa en hidrats de carboni i el seu elevat contingut aquós, proper al 50%, les castanyes també són de molta ajuda en la dieta d’esportistes, ja que a més, ofereixen minerals que contribueixen al bon funcionament del sistema neuromuscular, com ara el potassi, magnesi i calci .

D’altra banda, al ser font de polifenols antioxidants, les castanyes poden protegir cada cèl·lula del cos de l’efecte negatiu de l’estrès i els radicals lliures de l’oxigen, podent, entre altres coses, endarrerir o controlar malalties intervingudes amb processos inflamatoris, com ara l’obesitat, la diabetis, el càncer i d’altres, com les malalties cardiovasculars, segons assenyala una investigació publicada a la revista científica Nutrients.

Així mateix, les castanyes poden ajudar a prevenir mancances nutricionals i saciar-nos amb bons nutrients si estem fent una dieta  d’aprimament.

Per tots els seus bons nutrients i propietats, incloure castanyes a la dieta i més encara ara, en aquesta temporada en què la trobem en la seva millor època de consum, pot enriquir  molt la nostra alimentació en benefici de l’organisme.

Com fer servir castanyes a la cuina

Les castanyes tenen una pell prima que hem de retirar previ al seu consum. Per a això, podem submergir-les en aigua a punt d’ebullició uns 10 a 15 minuts i després, retirar la seva pell amb més facilitat.

Un cop sense pell, podem consumir les castanyes torrades o rostides, procés durant el qual el seu pes es redueix entre un 20 a un 30% i els seus nutrients es concentren. També, podem utilitzar les  castanyes en diferents receptes dolces com pot ser un pastís de castanya, un pa de pessic o  “el marró glacé” què és el dolç típic fet  a base de castanyes. També podem elaborar plats salats, com ara una salsa per a carns, un arròs al forn o un saltejat.

Hi ha moltes maneres de fer servir castanyes en aquesta temporada i aprofitar al màxim les seves propietats per beneficiar la nostra salut amb el seu consum. Si vols saber-ne més pots fer el tafaner a l’apartat Receptes del blog 😉

Snacks-saludables-1-laura-feliu

El meravellós món dels snacks saludables

Els aperitius o snacks són un tipus d’aliment que s’utilitza  generalment per satisfer temporalment la gana, proporcionar una quantitat mínima d’energia per al cos o simplement per plaer. Socialment els podem trobar a reunions i celebracions.

Aquests aliments sovint contenen edulcorants, conservants, aromes, condiments, i altres ingredients saborosos, com la xocolata i els cacauets.  Sovint es classifiquen com “menjar escombraria” perquè tenen poc o cap valor nutricional, i no contribueixen a la salut general.

La mala fama dels snacks

Per molt que ens vulguin convèncer que les patates fregides són verdura, són patates fregides. Però podem trobar una bona gama de productes que poden fer la funció d’snacks i ser saludables. També hem de tenir en compte que els snacks culturament van lligats al mal costum de “picar entre hores” i a la “gana emocional” quan es podrien convertir en un entrant del dinar, un vermut saludable o un reforç a mig matí.

Existeixen els snacks saludables als supermercats?

La resposta es si, però hem de saber distingir el que és realment saludable del que no és. Tot el que sigui fruita seca i fruita fresca no tindrem problema. Amb els productes envasats haurem de mirar els ingredients ja que molts es venen com a saludables però no ho són. Un bon exemple són algunes llets vegetals i algunes barretes de cereals. És importants llegir les etiquetes, sobre tot aquests dos punts:

  • La llista d’ingredients, que en teoria s’han de col·locar en ordre descendent de pes, de manera que sigui fàcil saber quant de cada substància conforma el producte. Aquests ingredients han d’incloure additius i productes que puguin causar al·lèrgies o intoleràncies.
  • La informació nutricional. Inclourà el valor energètic i les quantitats de greixos, greixos saturats, carbohidrats, sucres, proteïnes i sal.

Un altre exercici que et pot donar sorpreses es comparar l’etiqueta del producte normal amb l’etiqueta de la seva versió més saludable.

5 idees per fer snacks saludables a casa

Al blog a l’apartat receptes en podreu trobar algunes, aquí us poso les més senzilles i fàcils que fins i tot us podríeu endur a la feina o d’excursió.

Chips de boniato al forn

Només cal tallar el boniatos com si fossin patates fregides, ruixar amb pebre vermell, canyella i sal, oli d’oliva i coure al forn durant uns 35 minuts a 200 ºC.

Crispetes

Ràpid de preparar, delicioses i divertides per menjar per als més petits.

A més, si portem un bon taper de crispetes casolanes, tenim menys probabilitats de comprar bosses de patates fregides.

Cigrons cruixents

Només necessites un pot de cigrons del súper o els que compris a granel al mercat.

  • Eixuga bé els cigrons per treure-lis l’humitat
  • Amaneix amb sal, oli d’oliva i especies al gust
  • Posa’ls en una safata al forn a 200 graus durant 25 minuts i llestos!

Col Kale deshidratada

Tan fàcil com agafar una col, netejar-la assecar-la i posar-la en una safata de forn amb sal pebre i molt poc oli i a foc molt baix fins que s’assequi (al meu forn són 15 minutets). Lo bo és que podem fer quantitat i guardar-la en un pot de vidre per posar a amanides y per acompanyar o decorar altres plats. El cucurutxos que fan a Teresa Carles són espectaculars.

Energy balls (o mandonguilles energètiques)

Dàtils triturats amb fruita seca i cacao. Fem una pasta i li donem forma de mandonguilla o de trufa. L’avantatge és que no es desfan amb la calor.

Ja que venen festes com la castanyada i nadal, aprofitaré per fer algun altre post per snacks per poder posar a la taula en aquestes dates. S’accepten peticions!

Laura-feliu-equilibrat-depurat

Com depurar-se desprès de l’estiu

Arriba el final de l’estiu! Però la bona notícia és que no tot són desavantatges. A nivell de salut ens beneficia molt tenir horaris més estables, rutines alimentàries més fàcils de portar, menys temptacions i excessos i més temps per dedicar-nos a nosaltres mateixos. Una bona pràctica per facilitar la transició a la tardor i “netejar” les toxines de l’estiu és posar un marxa una depuració .

Motius per posar-se a fer depuració:

No ens enganyem: l’estiu a sigut un “far west” pel nostre cos. Alcohol, menjars pesats, canvis d’horaris, llargues exposicions al sol, excés o falta d’exercici… En un estiu em fet el que no hem fet tot l’any. Fer una bona neteja i ordenar-nos per dins i per fora ens ajudarà a tornar a la rutina. Com?

  • Promovent l’eliminació de toxines de l’organisme.
  • Permeten que l’energia invertida en la digestió s’apliqui a altres efectes com reparació, regeneració i la mateixa depuració.
  • Ajudant a que especialment el fetge recuperi el seu potencial d’eliminació revertint en més energia, bon humor, claredat mental, etc.
  • Sent un punt de partida en nous hàbits alimentaris

Com podem fer una depuració?

Si  hem decidit fer una depuració  us deixo algunes pautes a nivell general que us poden servir, i davant de qualsevol dubte sempre és millor buscar solucions particulars amb un bon professional.

  • Eliminar de la nostra dieta els següents aliments:  productes processats, làctics, sucre, blat, colorants, conservants, cafè i alcohol.
  • Incrementar la ingesta d’aliments amb alt contingut en sofre com cols, bròquil, ceba, all .. També aliments amb afinitat hepàtica com la carxofa i en general aliments amb gust amarg i aliments amb alt contingut en clorofil·la com les microalgues (espirulina, clorella) i la fulla verda en general.

Perquè aprofitem al màxim la detoxificació i afavorim la funció del nostre fetge seria molt interessant combinar les pautes alimentàries amb plantes hepàtiques com el card marià, la dent de lleó, el boldo, etc. Amb vitamines del grup B com a cofactors de la depuració i també és molt recomanable l’alga clorella que ajuda molt a eliminar metalls pesats.

Un altra opció serien els dejunis intermitents. Es tracta de fer dejuni durant 14-16 hores, és a dir que si vam sopar a les 20h alguna cosa lleugera i no tornem a ingerir res fins a les 10 del matí de l’endemà estem permetent al nostre organisme canviï al mode depuració. És una pràctica fàcil, còmoda i suportable per a la nostra rutina, que podem fer 1-2 vegades per setmana.

Una cosa molt important en tots els casos que els hàbits que adoptem durant l’any siguin dirigits a minimitzar les toxines en lloc d’adoptar una dieta amb molts residus que després en les depuracions hauran de ser eliminades de forma massiva estressant els nostres òrgans, podent crear símptomes molestos com mal de cap, malestar general, etc. La depuració és una eina més però el poder està a adquirir uns bons hàbits diaris. Si tens dubtes o vols fer una depuració dirigida contacta amb mi!

Laura-feliu-gelats-cover

Com fer gelats a casa de forma fàcil i saludable

Potser sona molt a unicorn, però menjar-se un gelat és un plaer sobretot a l’estiu i sorpresa! poden ser saludables, fent-los a casa amb ingredients molt senzills i a més es poden menjar tot l’any. Avui et porto dues opcions de bàsics de gelat que poden obrir la teva creativitat a fer un gran ventall de sabors i formes.

Gelats de iogurt natural amb coses

Un iogurt natural de bona qualitat és una gran base per preparar tot tipus de receptes, especialment postres cremoses. Una amiga m’explicava que la seva mare clavava culleres directament a la tapa de iogurt per congelar-lo tal com és; i que ella el que fa és batre’l, picar una mica de fruita i omplir motlles de polo que compra als basars.

A més dels pals es pot fer un gelat lleugerament cremós utilitzant una base de iogurt, millor si és grec -grec de veritat, sense cremes ni espessidors afegits.

Només has de drenar el sèrum, batre’l bé perquè sigui cremós i afegir una mica d’essència de vainilla, ratlladura de llimona o alguna espècie. Per endolcir-lo podem utilitzar una mica de xarop o sucre, que ajuda a evitar la formació de cristalls, però amb mesura. Tot i que prefereixo sacrificar la textura per no afegir sucres, m’agrada incorporar fruita.

La gràcia és que el iogurt es pot barrejar amb peces de fruita fresca molt dolces i aromàtiques, o preparar un puré de fruita i combinar-la creant remolins, que donaran un bonic efecte cromàtic. Amb la barreja a punt només queda abocar-la en un recipient quadrat o rectangular, i congelar-la.

Si en el temps que es triga a congelar -unes tres hores-, ens molestem cada 30 minuts a batre la barreja amb una batedora o forquilla, aconseguirem una millor textura final. Amb un bon robot de cuina es pot obtenir un gelat cremós a l’instant, triturant fruita congelada i iogurt.

Gelats on canviem el iogurt pel plàtan com a base

Si tens plàtans que se’t fan massa madurs no els llencis! Congelats i triturats són una molt bona base de gelat. Pots jugar amb tot el que vulguis:

  • Plàtan congelat, crema vegetal (cacauets, ametlles, anacards, nous …).
  • Plàtan congelat, cireres congelades, trossos de xocolata.
  • Plàtan congelat, cacau, avellanes picades.
  • Plàtan congelat, maduixes congelades, ratlladura de taronja.
  • Plàtan congelat, 2 dàtils, tahina,  vainilla.
  • Plàtan congelat, cafè, llet d’ametlles.
  • Plàtan congelat+ poma congelada, canyella.
  • Plàtan congelat, formatge fresc batut, fruites vermelles congelades.

Per gustos que no quedi! Ideal per berenars o per prendre a mig matí. Molts adients si tens gent gran o infants desganats per la calor.

Els gelats et poden servir com a excusa de cuina d’aprofitament!

A l’estiu passa molt que comprem i després sortim a menjar fora i fruita o verdura se’ns fa malbé. Fer gelats, gaspatxos, cremes… són alternatives saludables i diferents que faran que la nostra economia domèstica millori i descobrint noves formes de menjar saludable. T’atreveixes? Segueix l’apartat de receptes del meu blog si necessites més idees!

Processats-Laura-Feliu2

Com treure el menjar processat de la nostra dieta

Per a molts el nostre dia a dia és molt estressant i potser no tenim temps per anar a comprar i menys a cuinar. Per això ens va tan bé tirar de menjar processat, envasat o precuinat. També ens pot passar que vivim a cop d’imprevistos que ens fan menjar o fora o menjar ràpid. Tots aquest tipus d’aliments a la llarga i a la curta embruten el nostre cos i empobreixen la nostra economia.

Tips per canviar el menjar processat per menjar saludable

  • Begudes: deixat de coca-cola i veu aigua. La kombutxa és molt glamurosa però és molt cara i moltes marques li afegeixen coses poc sanes. L’aigua és barata i la pots disfressar amb llimona o llima, estrelles d’anís o menta.
  • Els snacks: les patates de bossa i els “ganxitos” són boníssims però són verí. La fruita seca crúa seria un bon substitut. També tens opcions com l’humus i les boletes de pastanaga.
  • Menja més verdura i fruita: pots jugar amb ella per fer-la més atractiva, tallant-la a porcions dins de tuppers o variant la seva presentació.
  • Intenta cuinar el màxim possible a casa: si t’enganxes al bathcooking et serà molt més fàcil.
  • Per últim i potser el més important: controla el que compres. Les coses que ens agraden creixen a l’alçada de la vista a les estanteries dels supers o es disfressen d’ofertes. La frase de “per un dia no passa res” també és una trampa d’autosabotatge. Fes-te una llista abans de sortir a comprar i no compris res que no estigui escrit.

Organització i bons hàbits: els dos pilars per deixar els menjar processats

Amb tot el que t’he dit abans no pretenc que buidis la nevera ni els armaris de la cuina i facis un canvi radical.  Quan el cos està acostumat a un tipus d’aliment, canviar radicalment no és bo, podries agafar “síndrome d’abstinència”, frustració i mala llet. Però fer-ho a poc a poc no costa tant. L’ideal és fixar-se objectius assequibles a curt termini. De fet, la major part dels aliments d’un supermercat es processen. Gairebé tots els anuncis d’aliments són per a aliments processats i, si sortim a menjar, la major subministrament d’aliments que tenim són els aliments processats. O sigui que la clau potser estar en prendre consciència quan sortim a comprar o a menjar fora. Si necessites ajuda o suport per començar aquesta temporada amb bons hàbits contacta amb mi!

laura-feliu-tomaquets-blog

Tomàquets, els reis de l’estiu

Es difícil trobar a algú que no li agradi el tomàquet. De fet en tenim tot l’any.

Al món s’han desenvolupat més de 20.000 varietats de tomàquets (raf, cor de bou, kumato, cirera…) amb formes, colors i aromes peculiars. La majoria són vermells, però també hi ha groc, taronja, rosa, porpra, verd o fins i tot multicolor i ratlles. Sigui quina sigui la varietat que triïs, et beneficiaràs de les seves propietats nutricionals perquè l’OMS  en recomani el consum.

La majoria del pes de la tomata és aigua, per això té un valor energètic baix. Té més sucres que la resta de verdures, el que li confereix un sabor lleugerament dolç i fa que sigui considerada una fruita-hortalissa. El seu valor nutritiu l’hi donen les vitamines antioxidants (C, E, A i algunes de el grup B), minerals i un antioxidant específic pel seu color vermell: el licopè.

El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals  (com potassi i fòsfor) i vitamines, entre les que destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B (especialment la B1 i la B3).

El potassi és un mineral necessari per  la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula.

El fòsfor és el segon mineral més abundant del cos, després del calci, forma compostos d’alta energia útils per a l’activitat dels músculs, nervis i teixits.

Efectes del tomàquet a l’organisme

El licopè, un antioxidant molt poderós preventiu del càncer. El licopè és el pigment natural que aporta a la tomata el color vermell característic. Es tracta d’una substància que protegeix a les cèl·lules dels radicals lliures, responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer.

Es desconeixen les bases biològiques o fisicoquímiques necessàries d’aquestes propietats, però sembla que un gran nombre de processos cancerígens degeneratius estan associats amb els danys genètics ocasionats pels radicals lliures . El licopè neutralitza aquests radicals i redueix el risc de determinats tipus de càncers, especialment el de pròstata, però també el de pàncrees, pulmó i còlon.

  • La fibra, reguladora de la funció intestinal. El contingut en fibra del tomàquet li confereix propietats laxants. La fibra serveix per prevenir o millorar el restrenyiment, redueix el nivell de colesterol en sang i ajuda a controlar l’índex glucèmic. La fibra i l’aigua de la tomata generen sensació de sacietat, per la qual cosa ajuden a calmar la gana en les dietes de control de pes.
  • Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu.Durant molts anys s’havia desaconsellat el consum de tomàquet a les persones que tenien pedres al ronyó, ja que conté àcid oxàlic. No obstant això, el tomàquet té un contingut moderat d’aquest àcid, similar a molts altres aliments i inferior a les bledes o els espinacs. A més, a l’haver potassi i poc sodi, és considerat un aliment amb efecte diürètic, i beneficia les persones que tenen retenció de líquids, hipertensió, àcid úric i gota.

Segons la medicina tradicional xinesa, el tomàquet té una naturalesa tèrmica que refreda molt, és un reconstituent dels fluids del cos i ajuda a contrarestar la sequedat de l’organisme. Calma la set, tonifica l’estómac, neteja el fetge, estimula la digestió i, per aquesta raó, s’utilitza en els casos de poca gana, indigestió o quan hi ha dificultats per retenir els aliments.

El tomàquet redueix la calor del fetge i els símptomes que l’acompanyen, com la pressió arterial alta i els ulls vermells. Encara que es tracti d’una fruita àcida, segons aquesta medicina, després de la digestió, el tomàquet alcalinitza la sang i és útil per reduir la gota i els reumatismes.

Els tomàquets madurats a el sol, de proximitat i de temporada són els únics amb aquests efectes beneficiosos; els que es recullen verds i maduren després poden debilitar la funció dels ronyons.

Com a dada negativa dir que menjar molt tomàquet debilita a qualsevol persona ja que inhibeix l’absorció de calci i s’ha d’evitar en els casos d’artritis.

Com es cuina el tomàquet?

La versatilitat del tomàquet a la cuina és molt gran. Podem consumir-lo cru o cuinat. La lògica associada a la seva naturalesa freda ens indica que hem de reservar l’opció crua per l’època de l’any de més calor, i la cuinada, per a l’hivern.

Consum de tomàquet cru

Quan consumim el tomàquet cru, preservem millor la vitamina C. La sòlida tradició catalana de el pa amb tomàquet pot ser una bona manera d’introduir la vitamina C al menú dels nens.

Consum de tomàquet cuinat

Quan consumim el tomàquet cuinat, potencia l’efecte de la provitamina A i del licopè, i l’efecte positiu d’aquestes vitamines és més gran quan es consumeix amb una mica d’oli d’oliva.

El millor, com sempre, és fer la salsa de tomàquet a casa i deixar-la a foc baix durant al menys tres quarts d’hora o una hora perquè sigui més fàcil de pair.

Evita la pell de la tomàquet

La solanina, una substància que pot ser nociva per a l’organisme, s’acumula especialment en la pell; per tant, convé eliminar-la quan no podem saber si els tomàquets han estat madurats a el sol o collits verds i madurats després, ja que en aquest últim cas la concentració de solanina és més alta.

És important consumir tomàquets quan toca, és a dir, ben entrada la primavera i a l’estiu. Els tomàquets que es comercialitzen a l’hivern s’han conreat en hivernacles, amb fertilitzants químics i pesticides i, per tant, és millor no consumir-los.

Les mil i una possibilitats del tomàquet

A més de prendre’l cru en sopes fredes, amanides, escampar sobre una llesca de pa o suc, es pot cuinar de moltes maneres diferents: fregit, al vapor, guisat… Els tomàquets es combinen molt bé amb albergínies, all, ceba, olives o api. El gaspatxo i el salmorejo són dues sopes fredes reina en els mesos més calorosos. El proper post va de receptes 😉

Kombucha--Laura-feliu

Què és la kombutxa?

Fa prop de dos mil anys, una nova beguda aterrava a la Xina. Allà per l’any 220 a.C., un metge atenia l’emperador Inkyo i el guaria amb kombucha, un te fermentat. Arran d’aquesta fita, la kombucha va començar a ser reconeguda mundialment per les seves propietats desintoxicants i energitzants  i va passar a denominar-se  “ l’elixir de la vida i l’eterna joventut”.

Durant molts anys, aquest te es va fabricar de forma casolana a pràcticament tot el món. De la Xina es va estendre a Rússia, Alemanya, França i a les colònies del nord d’Àfrica. També va arribar a Espanya.

De fet, la kombucha mai s’ha deixat d’elaborar de forma casolana. En alguns països ha experimentat un ressorgiment important els últims anys. Als Estats Units, a Nova Zelanda, a Austràlia i en alguns països d’Europa, la kombuchamania és una autèntica realitat. Metges i terapeutes aposten per recomanar-la als seus pacients. Les celebrities també han aconseguit posar-la de moda pregonant als quatre vents els beneficis del seu consum, ja que també és un potent antiaging i detox.

La kombucha no és només una beguda de moda. És una beguda psicobiótica, si es té en compte que influeix directament en el sistema digestiu, base de la bona salut mental,  que trepitja fort i ha arribat per quedar-se.

Aquesta beguda mil·lenària és molt útil per millorar la composició de la microbiota intestinal ja que aporta milers de bactèries sanes. Els fermentats i, en concret, la kombucha són molt beneficiosos en cas de depressió, per millorar la sensibilitat a la insulina, en cas de tenir la bilirubina elevada (síndrome de Gilbert) i també per al trastorn disfòric del síndrome premenstrual. En canvi, no s’aconsella en cas d’excés d’estrògens.

Els beneficis de la kombutxa

Aquesta beguda que sembla un te però no ho és, té el seu secret en la fermentació que reporta múltiples beneficis:

  • Facilita la digestió i equilibra la microbiota intestinal.
  • Incrementa l’energia.
  • Enforteix el sistema immune.
  • Activa la funció de fetge (efecte detox).
  • Disminueix el colesterol i redueix la pressió arterial.
  • Alleuja l’artritis, reuma, i símptomes de gota.
  • Millora les al·lèrgies.
  • Redueix els trastorns menstruals i els fogots de la menopausa.
  • Redueix l’estrès, els trastorns nerviosos i l’insomni.
  • Té un efecte antienvelliment.

Com escollir una bona kombutxa

A poc a poc van apareixent marques per arribar al creixent mercat. Però, què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir una kombucha? Potser el més important és comprovar que el procés d’elaboració hagi estat sotmès a estrictes controls ja que, per conservar propietats, ha de ser una beguda raw, sense pasteuritzar. Només així els seus probiòtics es mantindran actius. Així mateix, és molt important buscar una kombucha amb una quantitat de sucre realment ajustada. Aquest substitut saludable als refrescs ha de contenir el mínim de sucre possible.

Kombutxa una moda sana o les coses sanes es posen de moda…

Moltes de les les coses que ara menjem bebem, o fem és perquè estan de moda i les fa tothom, però son aliments o hàbits que ja venen de lluny.

És genial que no es perdin les tradicions i certs aliments però no ho facis perquè està de moda, fes-ho pensant en la teva salut i en el teu equilibri. Al cap i a la fi els bons hàbits haurien de ser com el bon rock i no morir mai ;). Si vols conèixer més curiositats o coses que ja feien els nostres avis visita la resta d’articles del blog!

Laura-Feliu-beguda-estiu

Begudes per l’estiu saludables

Arriba l’estiu i, amb l’any que hem tingut, no volem perdre l’oportunitat de gaudir tant com puguem. Això no vol dir que no puguem cuidar la nostra alimentació i salut al mateix temps, ni que haguem de renunciar a les terrasses o a quedar amb amics.

Sens dubte, la millor opció serà sempre l’aigua. Portar una ampolla reutilitzable a la bossa o a la motxilla és un bon hàbit que ens garantirà tenir aigua sempre disponible. Fins i tot si estem treballant o estudiant, tenir l’ampolla a la banda ens ajudarà a recordar-nos que hem de beure.

A més de la set, de vegades ens ve de gust calmar la calor amb altres begudes fresques. Tot i que les begudes calentes ens poden ajudar a regular la temperatura i són molt adequades per millorar les digestions, en la nostra cultura és molt més habitual optar per begudes fresques.

És molt important que recordem que les begudes alcohòliques, encara que siguin fredes i ens donin una momentània sensació de frescor, ens acaben generant més calor i, a més, ens deshidraten. I és que resulta que l’alcohol inhibeix la producció natural de l’hormona antidiürètica. Aquesta hormona és la que s’encarrega de la regulació dels líquids corporals, i si no la produïm, els nostres ronyons no reabsorbiran prou aigua i ens deshidratarem.

Per això, us porto 6 refrescs i begudes saludables que podem gaudir aquests dies de calor.

Llimonada sense sucre

La llimonada és una de les millors begudes que podem prendre en una terrassa. El problema és que, habitualment, les solen elaborar amb sucre , quan no ens serveixen les comprades ja elaborades . Per això, podem demanar que les elaborin sense sucre. Si tenen menta i ens l’afegeixen amb una mica de gel ja ho tindrem tot.

Aigua amb gas, cogombre i llima

L’aigua amb gas no està molt estesa al nostre país, però pot ser una gran opció com a refresc saludable. Si no ens agrada sola, podem demanar que ens afegeixin suc de llima i unes rodanxes de cogombre. Amb una bona quantitat de gel, és una beguda molt refrescant i saludable.

Te gelat

Amb te gelat no ens referim als que es venen ja amb grans quantitats de sucres si no als que elaborem amb te normal. En aquest cas, podem fer-ho nosaltres mateixos o demanar que ens ho facin. Només necessitarem una bosseta de te, una mica de llimona i una bona quantitat de gel. I ja està, un te gelat deliciós.

Granissat de llimona

Si tenim sort, podrem trobar una terrassa en la que elaborin granissat sense sucre, és a dir que  no contingui res més que suc de llimona, ratlladura de la pell i  gel.

Smoothies sense sucre

Cada vegada trobem més llocs que fan smoothies.  Això sí, com a la resta dels casos, és més important és que ens assegurem que els elaboren allà mateix (si és amb fruita fresca millor) i que no els afegeixin sucre.

Kombutxa

Un altre producte que cada vegada podem trobar a més terrasses, ja que està força de moda, és una beguda saludable, derivada del te i  que incorpora sucres propis de la seva fermentació.

Gaudeix de l’estiu amb begudes saludables!

Ja has vist que no són poques les possibilitats de beure i hidratar-se sense tirar de cerveseta. Si li poses una mica d’imaginació podràs fer combinacions i provant allò que més t’agradi. L’important és que t’hidratis 😉  

Laura-Feliu---Equilibrat---Melo

Els beneficis del meló

Conegut científicament com cucumis melo, el meló és una fruita originària de països orientals com la Xina o l’Índia, i pertany a la família cucurbitàcies, mateix grup en el qual es classifica a la carabassa, el cogombre i el carbassó.

Aquest fruit és altament conegut i usat en la gastronomia mundial pel refrescant que és i per les seves propietats, i és que compta amb un valor nutricional que brinda molts beneficis a l’hora de mantenir una dieta saludable.

Per començar hem de ressaltar que el meló és una de les fruites que més quantitat d’aigua contenen, a banda de que en 100 grams de meló hi ha només 35 calories, així com també posseeix una quantitat molt baixa de greixos, fibra, glúcids i proteïnes.

Altres de les grans avantatges del meló és que aporta una bona quantitat de betacarotens, els quals es transformen en vitamina A, després que s’ingereixen, mentre que d’altra banda aporta vitamina C, B9 i àcid fòlic.

Dins dels minerals presents en el meló destaquen el potassi, el calci, el magnesi i el fósfor.

Beneficis de menjar meló

Gràcies a totes les seves propietats el meló aporta una gran varietat de beneficis a l’organisme.

1. Té una acció depurativa

Tant l’aigua com la fibra i el potassi fan que el meló exerceixi un efecte diürètic i actuï com un lleuger laxant, el que ajuda a eliminar toxines en l’organisme.

2. Disminueix la pressió arterial

El potassi i l’aigua, a més del seu baix nivell de sodi fa que aquest sigui un aliment ideal per evitar retenir líquids i ajuda a regular la pressió arterial.

3. Actua com un antiinflamatori

El meló és molt usat per les persones que pateixen de problemes d’hemorroides, ja que moltes de les seves propietats exerceixen un potent efecte antiinflamatori.

4. Permet controlar el pes corporal

A causa de que és una fruita amb molt poques calories i un baix nivell de sucres, és un aliment ideal per tractar a una persona que té problemes de glicèmia i per als que tenen dificultats per baixar o controlar el seu pes corporal.

5. Retarda l’envelliment

Els seus antioxidants ajuden a mantenir la salut de la pell disminuint l’impacte que causen els radicals lliures i disminuint els signes comuns de l’envelliment.

6. Beneficia el bon desenvolupament de l’embaràs

L’àcid fòlic, el magnesi, el calci i les vitamines A i C són components que intervenen positivament durant l’estat de gestació, afavorint el correcte creixement del fetus.

7. Augmenta la potència sexual

Hi ha diversos aliments que tenen efectes semblants al de la viagra, dins d’aquesta llista es troba el meló, ja que aquest conté una substància coneguda com citrul·lina, la qual ajuda a produir l’arginina què és un precursor de l’òxid nítric que exerceix una funció vasodilatadora. Amb base en això és un aliment ideal per prevenir o tractar la impotència sexual.

8. Millora la salut d’ossos i dents

A l’ésser un aliment ric en calci, és ideal per a beneficiar la salut òssia i dental, ja sigui per la seva formació, reparació o enfortiment.

Pel setembre, els melons pels racons

Ja podeu veure que podem gaudir d’aquesta fruita fins a finals d’estiu. Ara bé com podem consumir aquesta fruita amb el seu estat òptim?

Per conèixer el grau de maduresa del meló, hem d’olorar-lo. Si desprèn una aroma dolç i delicat, és que està madur. Si no, pot deixar-se diversos dies a temperatura ambient fins que s’estovi, i posteriorment guardar-lo en la nevera quan estigui a punt.

En general, els melons només es conserven uns pocs dies a la nevera. Un cop oberts, convé guardar a la nevera, ben coberts amb un film transparent, ja que desprenen una olor molt forta i absorbeixen fàcilment els altres sabors.

També es poden congelar si es vol allargar el temps de conservació. En el proper post receptes amb melons!!

Laura Feliu cireres cover

Cireres, fruita d’estiu

Amb la calor també arriben les cireres. Es tracta d’una de les fruites més “poderoses” que existeixen. Ens aporten excel·lents beneficis nutricionals i a més és baixa en calories.

Des de fa anys que la cirera és considera com una de les millors fruites per depurar l’organisme, alliberant-ho de les toxines. Té molt bones propietats netejadores gràcies a les antocianines, que són les que li proporcionen aquest pigment de color morat. Són capaces de neutralitzar  els radicals lliures, responsables de malalties degeneratives com ara l’Alzheimer, el càncer o l’artritis.

Protegeixen el cor i afavoreixen la circulació de la sang, ajuden a mantenir en bon estat  els capil·lars de la retina ocular.

D’altra banda, la cirera aporta vitamina C i aminoàcids, ideals per a la prevenció de l’envelliment de la pell, la cura de cabell i de les ungles. També ens protegeix de les arrugues, la flacciditat i les taques de la dermis.

Està recomanada la ingesta d’aquesta fruita per combatre els símptomes i problemes relacionats a l’osteoporosi, sobretot en les dones en l’etapa de la menopausa. Això es deu al fet que la cirera conté ferro i calci. Serveix també per prevenir o tractar l’anèmia ferropènica i els problemes de formació de dents. Ha d’estar inclosa en l’alimentació dels nens que encara no li han crescut les dents permanents.

Les grans propietats de les cireres

A manera de resum i com un complement al que s’ha dit anteriorment, val la pena destacar quins són els beneficis més importants que té aquesta fruita pel nostre cos:

  • Com he dit abans, tenen una gran quantitat d’antioxidants que ajuden a reduir malalties cardíaques, el càncer o l’artritis.
  • Són una de les poques fonts de melatonina, un compost que serveix per regular el ritme del cor i els cicles de la son, sent ideals per als que pateixen d’insomni o cansament crònic.
  • Es tracta d’una excel·lent font de betacarotè o vitamina A, unes 20 vegades més que les maduixes o els nabius.
  • Són riques en vitamines C i E, ferro, fibra, àcid fòlic, potassi i magnesi.
  • Permeten reduir els símptomes de la gota i l’artritis, així com la inflamació i la retenció de líquids.
  • Són molt bones per a la salut digestiva, al ser una font immillorable de fibres.
  • Les cireres són antiinflamatòries. S’aconsellen en el cas de dolors musculars o en els  tendons, sent un aliment molt consumit pels corredors o atletes després dels entrenaments.
  • Tenen propietats desintoxicants i remineralitzants.
  • Ajuden a eliminar l’àcid úric de la sang.
  • Tenen un efecte laxant a causa de la seva aportació d’aigua, potassi i fibra.
  • Eviten la degeneració cel·lular per la seva riquesa en flavonoides.
  • Es recomanen en els pacients amb hipertensió, pacients amb còlics de ronyó i malalts cardíac o renals.

Les cireres a la nostra dieta

La temporada de la cirera és curta, estant en el seu moment òptim de consum de maig a juliol, no només com a ingredient per a la rebosteria, també per les podem incloure en amanides o prendre-les com a snack. Ja has provat el gaspatxo amb cireres o fer salses amb iogurt? Si tens altres idees pots deixar-les als comentaris!

Laura-Feliu---ous-1

Qüestió de posar-hi ous?

L’ou és un aliment molt complet i amb moltes propietats nutricionals. Ha estat perseguit injustament per la seva falsa relació amb increments dels nivells de colesterol. Els experts aconsellen de 3 a 5 ous setmanals, ja que a més de proteïnes d’alt valor biològic contenen vitamines i minerals.

Les proteïnes de l’ou es troben en una perfecta relació entre quantitat i qualitat dels diferents aminoàcids que necessitem, tal és així que la proteïna de l’ou es pren com a referència per establir el valor biològic de les proteïnes dels diferents aliments. La qualitat de la proteïna de l’ou és la més gran de qualsevol aliment integral.

Vitamines com la A, B2, B12, D i E podem trobar-les en l’ou i ens proporcionarà gran part de les quantitats diàries recomanades. El mateix succeeix amb els minerals: Fòsfor, Seleni, Ferro, Iode i Zinc.

El rovell de l’ou també és falsament temut  per contenir “molt de greix”. Hem de tenir en compte que encara que la major part de l’energia de l’ou sigui gràcies al greix, un ou només té uns 8 grams de greix i dels temuts àcids grassos saturats només conté un terç. La relació entre àcids grassos poliinsaturats i saturats (AGP / AGS), és perfecte (0,55).

Els 3 principals beneficis per a la salut de l’ou

1. Important en la funció reproductiva

Incorporar ous a la dieta pot ser, una bona estratègia per assegurar-se la vitamina D i el zinc necessaris, dos nutrients essencials en la fertilitat femenina i masculina.

2. Intervé en el bon funcionament de sistema nerviós

L’ou és una de les fonts dietètiques més importants de lecitina, un compost precursor de l’acetilcolina, un neurotransmissor imprescindible perquè les neurones de sistema nerviós s’intercanviïn la informació adequadament.

3. Antioxidants protectors de les cataractes

A més de totes les vitamines que hem esmentat a l’apartat anterior, el rovell de l’ou és també rica en pigments carotenoides, que protegeixen l’organisme de l’oxidació causada pels radicals lliures, que dóna lloc a problemes cardiovasculars, i és precursora de tumors i de l’envelliment. A més, aquests carotenoides contribueixen a reduir el risc i la progressió de les cataractes.

Com podem saber si un ou és fresc?

Abans d’obrir-lo:

  • Els ous que no són frescos tenen la cambra d’aire més gran i suren en aigua salada
  • Si els ous són frescos la tenen més petita i s’enfonsen.

Un cop obert: el rovell ha de tenir forma bombada i estar situat sobre una clara densa.

Si el fem servir cru: mai hem de separar el rovell de la clara amb la closca, que té patògens, perquè es podria contaminar. Cal fer-ho amb les mans ben netes i deixant caure la clara enmig dels dits o amb un estri adequat i net.

L’ou és pioner en el sistema de traçabilitat i  identificat amb un codi. A l’hora de triar, és transcendental tenir present el primer dígit d’aquest codi. Us recomanem adquirir sempre ous del  0 (ecològics) i que eviteu els de el tercer (convencionals i en gàbia) i del segon (convencionals i en terra).

L’ou 0, l’ou ecològic

L’ou 0 és d’una gallina que ha menjat cereal ecològic, ha pogut córrer a l’aire lliure i posar ous a un ritme natural.

Hi ha evidència científica que demostra que la qualitat nutritiva de l’ou ecològic és superior: conté un 2,6% més de proteïna i un 11% més d’àcid gras oleic (greix monoinsaturat saludable), i a més la puntuació obtinguda en un tast a cegues és més alta tant en textura com en sabor.

Els ous de codis 3 i 2

Tot i que la caixa digui “ou de granja”, no us deixeu enganyar, obriu i llegiu el codi inscrit en l’ou, són de gallines forçades a posar ous cada 26 hores o menys, amb llum artificial 24 hores, tancades sense accés a l’ exterior, moltes vegades sense poder-se moure ni estirar les ales, i, el més important, alimentades amb pinsos elaborats amb cereals cultivats amb pesticides i amb subproductes de la indústria alimentària .

A més, estan tractades amb antibiòtics i hormones artificials i, sovint, s’incorporen a el pinso additius i colorants artificials per fer que el rovell sigui d’un color més intens i atractiu comercialment, però sense cap valor nutritiu afegit.

Aquest mateix tipus d’alimentació és el que reben les gallines que ponen ous de l’1, l’única diferència és que aquestes viuen en una nau gran amb accés a l’exterior.

Si hi poses ous que siguin bons

És millor pagar un preu més elevat per una dotzena d’ous ecològics, però saber del cert que no ingerirem tòxics ni contribuïm a una indústria alimentària que abusa dels animals. Si realment volem estalviar, que no sigui comprant ous barats del 2 o del 3, sinó reduint o eliminant la ingesta d’altres proteïnes animals. A més els ous són molt versàtils a la cuina i et donaran per a moltes receptes, ens expliques alguna pel proper post?

Laura-Feliu-Platans

Plàtan: la fruita de la discòrdia

El plàtan és una de les fruites més maltractades per tots nosaltres pel fet que posseeix una major proporció d’hidrats i midó respecte a altres exemplars. No obstant això, és un aliment amb alt contingut aquós, ric en fibra i sense moltes calories a diferència del que molts pensem.

Tenim gent a favor i en contra de menjar plàtans en segons quines dietes. L’important és tenir clar l’objectiu de la teva alimentació i intentar implementar com més varietat millor. Veuràs que ens molts casos el plàtan et donarà molts beneficis.

El plàtan és un dels aliments amb més potassi , així com també ofereix vitamines del complex B, magnesi, vitamina A i carotens, sent per això un aliment molt apropiat per al funcionament de sistema nerviós i muscular, el que el converteix en un aliat dels esportistes.

El plàtan és un dels aliments que més poden contribuir a la dieta d’una persona físicament activa, ja que ofereix minerals i vitamines que són imprescindibles per a la correcta contracció muscular i el funcionament de el sistema nerviós.

A més, el plàtan verd o immadur és font de midó que al costat de la fibra oferirà energia a llarg termini, mentre que el plàtan madur és font de sucres naturals que ofereixen energia sana i de qualitat a curt termini, pel que pot utilitzar-se per agafar energia en un breu temps o bé, per emmagatzemar energia per a una cursa de llarga durada.

Beneficis de menjar plàtans

Pels seus prebiòtics, la ingesta de plàtan pot incrementar els nivells de bifidobacteris a l’intestí  i això pot ser d’ajuda per a millorar la composició de la flora intestinal produint així un menor risc de patir obesitat o fins i tot, afavorint l’aprimament.

D’altra banda, també és una fruita apta per a diabètics a diferència del que molts creiem, sobretot si s’ingereix el plàtan immadur que posseeix menys sucres i més midó resistent i per això és un aliment de baix índex glucèmic que pot calmar les ànsies de dolços sanament.

Així mateix, científics de la Universitat de Cambridge van comprovar que la fibra soluble i insoluble del plàtan pot ajudar a reduir el colesterol en sang i també, el seu consum podria reduir l’estrès oxidatiu en el cos ajudant així a evitar l’oxidació de lipoproteïnes, la qual cosa es tradueix en un menor risc d’aterosclerosi.

Tot això sumat al seu poder saciant ens revela que el plàtan ni engreixa ni perjudica la salut sinó que el seu consum pot sempre ser beneficiós en el marc d’una dieta equilibrada i fins i tot, pot ajudar-nos de moltes maneres a menjar més sa.

Com cuinem els plàtans?

l plàtan consumit com a tal és un snack molt sa i que sacia de veritat, però, podem emprar la seva riquesa en midó i sucres natural com a  endolcidor d’altres plats si busquem reduir el sucre afegit de la dieta.

Així, podem elaborar amb plàtan gelats sans i fàcils, muffins, galetes, postres, esmorzars i moltes altres receptes més aptes per menjar més sa i amb un sabor dolç que ens sorprendrà. No et perdis la meva recepta de pa de pessic de plàtan 😉

Això és tot el que necessites conèixer i recordar sobre el plàtan que no és una fruita que mereix ser menyspreada sinó tot el contrari, ja que posseeix valuoses propietats i molts beneficis per a l’organisme. Si vols tenir idees de com cuinar amb plàtans no et perdis el proper article!

laura-feliu---alvocat--001

L’alvocat: la fruita que es disfressa de verdura

L’alvocat, és un tipus de fruita bastant singular. La majoria d’aquestes es componen fonamentalment d’hidrats de carboni, mentre que aquesta deliciosa, verda i per estrany que sembli, no dolça fruita, és rica en greixos saludables.

De fet, la major part de l’alvocat (un 80%) és aigua i fibra dietètica, gairebé no conté sucres i, per tant, es pot considerar un aliment que no engreixa.

Conté una barreja de greixos molt adequada per prevenir malalties cardiovasculars.

El 70% dels greixos que conté són monoinsaturats (semblants als de l’oli d’oliva), el 13% són poliinsaturats i el 16% són saturats. A mesura que l’alvocat madura, el nivell de greixos saturats disminueix i les monoinsaturats (beneficioses per al cor) augmenten.

La llista d’avantatges amb l’alvocat no s’acaba

  • Contingut en fibra elevat: el 80% dels hidrats de carboni que conté l’alvocat els trobem en forma de fibra. El perfil d’aquesta fibra també és molt interessant, ja que el 70% és insoluble, i el 30%, soluble, de manera que combina l’efecte d’arrossegament i augment de volum de la femta amb l’efecte prebiòtic de la fracció soluble d’aquesta fibra.
  • Ric en minerals: la proporció de potassi i sodi que conté l’alvocat (nivell elevat de potassi i baix de sodi) sembla que podria tenir un efecte regulador de la pressió arterial.
  • És ric en magnesi, un mineral essencial perquè les cèl·lules funcionin correctament, necessari per evitar el risc d’isquèmia cardíaca, l’augment de la sensibilitat a la insulina (per tant, redueix el risc de diabetis) i la reducció de l’absorció de el greix de la dieta.
  • Vitamina C i vitamina E. Les dues tenen rols importants a l’hora d’evitar el risc cardiovascular i d’assegurar el bon funcionament del metabolisme.
  • Vitamines del grup B, especialment la B6 i la B9, que són essencials per al bon funcionament de sistema nerviós.
  • També conté una vitamina molt especial, la vitamina K1, que és essencial en la coagulació de la sang.
  • Moltíssims antioxidants com ara carotenoides, luteïna, xantofilas, zeaxantina... En definitiva, una barreja de substàncies que protegeixen dels radicals lliures provocats per l’estrès, la contaminació, l’exposició a el sol, l’envelliment, etc.

L’alvocat té el nivell d’antioxidants lipofílics més elevat de el món vegetal i, per tant, és especialment beneficiós per a protegir-nos de el risc cardiovascular.

La concentració d’antioxidants depèn de la zona de la fruita. La concentració màxima la trobem just sota la pell, on la carn té un color verd més fosc.

Beneficis de menjar alvocats

  1. Ajuda a reduir el colesterol:  els tipus de greixos de l’alvocat actuen de forma precisa reduint el colesterol LDL (el “dolent”) i contribuint a augmentar el HDL (el “bo”).
  2. Pot ajudar a aprimar. Alguns estudis apunten que menjar alvocat com a substitut d’un altre aliment energètic processat com la margarina, contribueix a reduir el pes sense passar gana, perquè té un perfil de fibres i greixos amb efecte saciant.
  3. Ajuda a regular els nivells de sucre en sang. Comparat amb altres fruites, l’alvocat conté molt poc sucre; de fet, menys d’un gram. La font principal de sucres de l’alvocat és una forma única d’hidrat de carboni -anomenat D-manoheptulosa- que, un cop absorbit per l’organisme, no contribueix a fer pujar el nivell de sucre en sang.
  4. Té efecte antienvelliment. L’alvocat conté una barreja d’antioxidants que intervenen en la prevenció de la degeneració macular de l’ull (la luteïna i la zeaxantina). Alhora, conté substàncies protectores de la pell, sobretot la barreja de diferents tipus de carotenoides, que li donen elasticitat, prevenen l’aparició d’arrugues i la protegeixen de l’acció dels raigs ultraviolats.

Quan comprem alvocats…

Convé que els alvocats no estiguin massa tous ni massa durs. Idealment, l’alvocat madurat a l’arbre conté més vitamines i antioxidants. De fet, hi ha l’evidència científica que els continguts de nutrients de l’alvocat els determinen la varietat, l’època de collita, el temps de maduració, etc.

Truc per madurar els alvocats a casa!

Si no ens queda més remei que comprar alvocats una mica verds, sempre els podem madurar a casa. Per fer-ho, els podem posar en una bossa amb cítrics o amb un plàtan, que encara accelerarà més la maduració.

Es nota que m’agraden els alvocats? I a vosaltres? Si teniu receptes per compartir o voleu que us expliqui els meus secrets per cuinar-los deixeu peticions i suggeriments als comentaris!

Calçots-Laura-Feliu2

Els calçots són saludables

El calçot és cadascun dels brots d’una ceba blanca que ha estat replantada. Aquests brots, a mesura que van creixent, es van “calçant” (d’aquí l’origen de la paraula), que vol dir que es tapen els costats de terra per blanquejar la seva base, que és la part comestible. Això provoca que la part enterrada sigui molt tendra i d’un sabor i dolçor característics.

La seva temporada s’inicia al novembre i s’allarga fins a la primavera.

Principals propietats nutricionals del calçot:

El calçot proporciona una aportació energètica molt baixa, es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals.

Vitamines

  • Vitamina C: el calçot conté una quantitat moderada de vitamina C. El problema és que en el cas d’allargar les coccions més enllà dels 15-20 minuts o de fer-ho amb temperatures altes, la majoria d’aquesta vitamina desapareix.
  • Vitamina B9 o àcid fòlic: intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del sistema immunitari. En el calçot la vitamina B9 es troba principalment en les fulles verdes, que normalment són les que es descarten.

Minerals

  • Potassi: el calçot és ric en potassi i pobre en sodi, per tant, és bastant diürètic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, el que el fa especialment interessant per a les persones esportistes.
  • Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat en el nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. El fòsfor forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits, així com del material genètic i de la membrana cel·lular. A més, té una funció essencial en el bon funcionament de sistema nerviós.

6 beneficis per a la salut dels calçots

  1. Antioxidant: el calçot té efectes antioxidants: pel seu contingut en flavonoides i polifenols, unes substàncies que contraresten l’efecte dels radicals lliures, que contribueixen a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a la envelliment cel·lular.
  2. Antisèptics i detox: la seva riquesa en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids.
  3. Antibiòtics naturals: també netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com sol passar durant l’hivern. Per aquesta raó els calçots es consideren antibiòtics naturals.
  4. Milloren la circulació sanguínia: els components del sofre dels calçots milloren la circulació sanguínia, fins al punt que s’utilitzen per millorar malalties com la hipertensió, l’arteriosclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.
  • El calçot és una hortalissa de naturalesa tèbia, és a dir, escalfa el cos i, per tant, és molt útil durant l’hivern, i sobretot per contrarestar el malestar de les persones que tenen símptomes de fred  o quan estem refredats sense febre.
  • En medicina tradicional xinesa, els productes de la família de les cebes s’associen a el fetge pel seu sabor lleugerament àcid i astringent. Es consideren especialment útils per a descongestionar, sempre que els cuinem amb poc o gens d’oli i no els acompanyem d’aliments grassos com carns, salses, etc. Segons aquesta medicina els calçots també contribueixen a netejar el ronyó i són antisèptics.

Ull! També té inconvenients: el calçot té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, convé no abusar en un sol àpat. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, que equivalen a 10-15 unitats. Si mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molta salsa, ens resultaran molt difícils de digerir i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades, etc.)

Com cuinar els calçots de forma saludable

Si estan pensant en brasa, romesco i vinet oblida-te’n, hi ha formes més saludables de cuinar amb els calçots. De fet, es poden tractar a la cuina com ho faríem amb la ceba o el porro. Així, el podem utilitzar de base per a saltejats de verdures, el podem posar al sofregit de l’arròs, afegir-lo a una truita, etc.

Pel seu contingut alt en aigua, al calçot li convenen coccions curtes i suaus que potenciïn el seu sabor dolç i textura tendra.

No pateixis, estic preparant un article sobre receptes saludables amb calçots que et donaran moltes idees per aprofitar aquesta verdura de temporada. Estigues atenta a l’apartat de receptes del blog! 😉

Laura-Feliu-maduixes

Fruita i verdura de primavera

La primavera és l’època de l’any en què fauna i flora es reactiven després de la letargia hivernal. Acceleren els processos vitals, el metabolisme i  augmenten les funcions de desintoxicació i neteja de l’organisme. El cos s’activa per adaptar-se als canvis de temperatura, bioritmes i estil de vida i, per tant, s’afavoreixen els processos de depuració i eliminació dels excessos acumulats durant l’hivern. Durant el procés d’adaptació podem tenir sensació de fatiga i debilitat generalitzada que se  sol diagnosticar com astènia primaveral. Si la patim, a més de nodrir-nos millor, és important sortir a l’aire lliure, practicar exercici físic i establir contacte social.

Verdures de final d’hivern i principi de primavera

La naturalesa és sàvia i ens ofereix, durant aquesta temporada, verdures i hortalisses riques en antioxidants, vitamines i estimulants de les funcions hepaticobiliars, que faciliten el procés de posada en marxa. A més, si volem iniciar-nos en el món de l’horticultura, aquesta és la millor època per fer-ho, ja que podem obtenir fruits a principis d’estiu.

Al principi d’aquesta estació encara pot fer una mica de fred; si és així, podrem gaudir d’algunes de les verdures més típiques de l’hivern com els últims bròquils, cols, remolatxes, coliflors, carxofes, bledes, porros i espinacs, que aniran desapareixent a mesura que arribi el bon temps.

Cap a la fi de l’hivern, trobarem les primeres faves i pèsols, que són llegums frescos, molt riques en fibra, que ajuden a iniciar el procés de reactivació i depuració de l’organisme. També comença la temporada de calçots, motiu de celebració i reunió amb amics, que se solapa durant un temps amb la temporada dels primers espàrrecs silvestres; anar a buscar espàrrecs en companyia és l’excusa perfecta per sortir a gaudir de la natura i de la pujada de les temperatures. A més, els espàrrecs prenen el relleu a les carxofes pel que fa a les propietats estimulants del fetge i al seu efecte prebiòtic i diürètic.

Cap a final de primavera apareixen, gràcies a l’augment de radiació solar i hores de llum, les primeres albergínies, carbassons, pebrots, tomàquets i patates.

Les fruites a la primavera

Depenent del cicle reproductiu d’alguns fruiters o del lloc en el qual es conreen, hi ha fruites que trobem durant tot l’any com el kiwi, el plàtan, la pinya, la poma i l’alvocat. Està bé continuar aprofitant aquesta disponibilitat, però, com la primavera és l’estació de les fruites delicades que duren poques setmanes, cal esprémer al màxim!

Poc a poc, ens anirem acomiadant de cítrics d’hivern (taronges, mandarines, llimones i aranges), alhora que arriben les maduixes, riques també en vitamina C i antioxidants gràcies als seus pigments. Les podrem començar a degustar a finals d’hivern i durant gairebé tota la primavera. És molt important que aquest fruit sigui de cultiu ecològic, de temporada i proximitat.

Els nespres, que podrem gaudir d’abril a juny, són un bon regulador intestinal i són rics en potassi i provitamina A (molt interessant per a la salut ocular i dèrmica).

Al maig, apareixeran també els albercocs i les primeres nectarines, que trobarem de maig a juny, amb molt potassi i vitamina A. Quan acabi la seva temporada, començarà la dels préssecs.

Entre maig i juny, arriben les apreciades cireres, que ens acompanyaran poc temps. Destaquem especialment el seu contingut en antioxidants, sobretot d’antocianines, que contribueixen a prevenir l’activitat negativa dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment de l’organisme.

A finals de primavera també arriba la temporada dels nabius, una fruita delicada i rica en antioxidants i que ajuda a prevenir infeccions urinàries.

Recordem també que, a la fi de l’estació, podrem trobar un avançament de les fruites típiques de l’estiu, com la síndria, el meló, figues i prunes, que encara no estaran en el seu millor moment.

No ens oblidem de les fruites i de les verdures de tot l’any!

Encara que hi ha cebes i pastanagues tot l’any, ara és la seva temporada;  posem-les fresques a les amanides amb les últimes escaroles, endívies, fonoll i fulles d’api de la temporada; alhora que comencen els nous tipus d’enciams i raves. No hem d’oblidar que les amanides aporten moltes vitamines, minerals i enzims. Si necessites ajuda per organitzar els teus àpats de manera saludable et puc donar un cop de ma contacta amb mi!

laura-feliu-algues002

Les algues no són només per embolicar sushi…

Si encara ets de les que només han vist les algues surant all mar i et costa imaginar-te incorporant-les a la teva dieta, pren nota de tots els beneficis que les algues aporten i aprèn com preparar-les de forma senzilla i deliciosa. Incorpora les algues a la teva dieta i beneficia’t de les seves múltiples propietats. Les algues, grans desconegudes a la cuina occidental fins fa poc, estan cada vegada més de moda entre els amants del menjar saludable. Un secret que els orientals coneixen i gaudeixen des de fa més d’un segle.

Les algues marines estan considerades superaliments perquè presenten una elevada quantitat de nutrients interessants molt concentrats. Només cal consumir-les en petites quantitats per obtenir els principals beneficis de les algues marines. Entre les propietats de les algues marines destaca la seva riquesa en vitamines, minerals i fibra.

Els beneficis per a la salut de les algues marines són múltiples. Són bones per cuidar els ossos i les dents, tenen propietats antiinflamatòries, ajuden a mantenir la salut cardiovascular, prevenen l’anèmia, faciliten la digestió i són diürètiques. També són coneguts els seus beneficis per a la pell. A més, tenen un efecte saciant però amb prou feines aporten calories. ¿Se’ls pot demanar alguna cosa més?

Els beneficis de les algues per a la salut i la pell

Les algues són riques en minerals

Entre les propietats de les algues marines destaca la seva riquesa  en minerals fonamentals per a la salut, com el iode, el ferro i el calci, entre d’altres.

Les algues marines destaquen sobretot per la seva elevada concentració de iode, un mineral fonamental per al correcte funcionament de la glàndula tiroide i que no és fàcil de trobar en aliments que no tinguin origen marí.

També és interessant l’aportació de minerals com el fòsfor i el calci que apareixen molt concentrats en les algues marines. L’espagueti de mar, per exemple, aporta molt fòsfor, mentre la hijiki és especialment rica en calci.

A més, les algues tenen una elevada concentració de ferro que a més apareix acompanyat de forma natural per la vitamina C, que afavoreix la seva absorció per part de l’organisme.

Les algues són riques en vitamines

Les algues marines contenen una elevada concentració de les vitamines més importants: A, B1, B2, C, D i E.

Cada tipus d’alga té uns nivells més alts d’unes vitamines o altres. Per això és interessant consumir diferents tipus d’algues marines, per aprofitar al màxim els beneficis de cadascuna d’elles.

Per exemple, l’alga nori té una alta concentració de betacarotè o provitamina A, que protegeix la vista, mentre que les algues espirulina i hijiki destaquen per l’aportació de vitamina B que ajuden al creixement i al correcte funcionament de les cèl·lules. L’enciam de mar i el wakame, per la seva banda, són riques en vitamines C i E.

Aquests i altres nutrients, com el seu alt contingut en fibra, són els que fan els responsables dels beneficis de les algues marines, entre els quals destaquen:

  • Les algues enforteixen els ossos.
  • Tenen propietats antiinflamatòries.
  • Ajuden a controlar el colesterol.
  • Afavoreixen la salut cardiocirculatòria.
  • Faciliten la digestió i eviten l’estrenyiment.
  • Enforteixen el sistema immune.
  • Són diürètiques i depuratives.

Algues marines: beneficis per a la pell

Segurament ara tindràs més clars els beneficis d’incorporar les algues marines a la teva dieta. Però no podem deixar de banda els beneficis de les algues per a la pell, utilitzades com a cosmètic natural.

Les algues protegeixen la pell enfront de les agressions externes, com els radicals lliures, causants de l’envelliment de la pell. A més, actuen també com a barrera protectora enfront de la contaminació i contra l’acumulació de bacteris causants de lesions com l’acne.

Com incorporar les algues a la teva  dieta

Tot i que les algues marines són encara grans desconegudes per a molts, la veritat és que cada vegada són més els amants de l’alimentació saludable que les estan incorporant a la seva dieta. I són molts els restaurants reconeguts que comencen a treballar amb elles, aprofitant totes les seves propietats i els seus sabors únics i fascinants.

Pots trobar les algues marines fresques en alguns mercats, encara que el més habitual és comprar-les seques, ja que mantenen totes les seves propietats i són més fàcils de conservar i de preparar.

Però, com es mengen les algues? Hi ha infinites possibilitats. Pots utilitzar-les en amanides, com a guarnició, en sopes com la tradicional miso japonesa, o com a guarnició per a arrossos o pastes. També estan delicioses en batuts.

Atès que les algues tenen els nutrients molt concentrats, per aprofitar-te dels beneficis de les algues marines no cal que les consumeixis diàriament, ni en grans quantitats. Només cal incorporar-les a la dieta de manera regular.

Foto: Expogourmet magazine

Coneix les algues marines més beneficioses

Ara que ja coneixes les múltiples propietats de les algues marines, és el moment de familiaritzar-te amb les més beneficioses per a la salut i les més delicioses.

  • Espirulina És una microalga de color verd blavós que és una autèntica bomba de vitamines i minerals. Tant és així, que la hi ha arribat a denominar ‘or blavós’, per la quantitat de propietats que té. És molt nutritiva i té vitamines a, b, c i d. A més, aporta ferro i altres minerals com el fòsfor o el magnesi i àcids grassos omega 3. Entre els beneficis d’aquesta alga, aporta energia, de manera que és ideal per als esportistes. I és rica en proteïnes. És efectiva per combatre l’anèmia i una gran aliada contra el colesterol. Generalment es consumeix en pols, afegint-la a qualsevol altre aliment cuinat o cru.
  • Espagueti de mar És una de les algues europees que més es consumeixen. Té forma d’espagueti, d’aquí el seu nom popular, i se sol cuinar cuita, fregida o arrebossada. Destaca per la seva aportació de calci i és perfecta per controlar el colesterol, la tensió i el tracte intestinal.
  • Nori L’alga nori és de les més conegudes, ja que és la que es fa servir, torrada, en les làmines que recobreixen el sushi. També es pot prendre en pols o en flocs com a condiment. És rica en vitamina a i omega 3. S’utilitza molt per evitar o tractar els problemes de la pell.
  • Wakame És una de les algues que el seu consum està més estès. Simplement hauràs de hidratar-la i posar-la en sopes, amanides o guisats de tota mena. També es pot prendre crua, bullida o en pols. És rica en iode, calci, fòsfor i magnesi, entre d’altres minerals. A més, aporta fibra molt digestiva i és una gran aliada del sistema circulatori.
  • Kombu Aquesta alga destaca especialment pel seu alt contingut en minerals i fibra. Ajuda a millorar la digestió d’altres aliments i és bona per mantenir el sistema nerviós en perfectes condicions. A més, és l’alga que major concentració de potassi té i una gran aliada per al fetge i contra el colesterol.
  • Dulse Les algues dulse ressalten per la seva elevada aportació de ferro, el que les fa estupendes per mantenir a ratlla l’anèmia. Hidrátala i incorpora-la  en qualsevol plat i aprofita les propietats d’aquesta alga.
  • Agar agar L’elevat contingut en fibra de l’alga agar agar fa que estigui especialment indicada per tractar problemes d’estrenyiment i també contra l’obesitat. També és útil per mantenir a ratlla el colesterol i la diabetis. Habitualment es fa servir per a l’elaboració de gelatines.
  • Hijiki L’alga hijiki, de color marró, és rica en vitamines a i b, així com en minerals com el calci, ferro, magnesi i iode. Col·labora en l’enfortiment dels ossos, cabell i ungles, prevé l’anèmia i ajuda a el sistema immunitari i al sistema digestiu, entre altres propietats. S’acostuma a consumir bullida o cuinada al foc juntament amb verdures.

Existeixen més 100 varietats d’algues al mercat i com he comentat abans amb elles pots fer amanides, sopes, acompanyaments… Les has provat mai? Ja tens els teus plats estrella amb algues? Comparteix-los als comentaris i en el propers post farem alguna recepta perquè veieu que cuinar amb algues és fàcil, fàcil.