Snacks-saludables-1-laura-feliu

El meravellós món dels snacks saludables

Els aperitius o snacks són un tipus d’aliment que s’utilitza  generalment per satisfer temporalment la gana, proporcionar una quantitat mínima d’energia per al cos o simplement per plaer. Socialment els podem trobar a reunions i celebracions.

Aquests aliments sovint contenen edulcorants, conservants, aromes, condiments, i altres ingredients saborosos, com la xocolata i els cacauets.  Sovint es classifiquen com “menjar escombraria” perquè tenen poc o cap valor nutricional, i no contribueixen a la salut general.

La mala fama dels snacks

Per molt que ens vulguin convèncer que les patates fregides són verdura, són patates fregides. Però podem trobar una bona gama de productes que poden fer la funció d’snacks i ser saludables. També hem de tenir en compte que els snacks culturament van lligats al mal costum de “picar entre hores” i a la “gana emocional” quan es podrien convertir en un entrant del dinar, un vermut saludable o un reforç a mig matí.

Existeixen els snacks saludables als supermercats?

La resposta es si, però hem de saber distingir el que és realment saludable del que no és. Tot el que sigui fruita seca i fruita fresca no tindrem problema. Amb els productes envasats haurem de mirar els ingredients ja que molts es venen com a saludables però no ho són. Un bon exemple són algunes llets vegetals i algunes barretes de cereals. És importants llegir les etiquetes, sobre tot aquests dos punts:

  • La llista d’ingredients, que en teoria s’han de col·locar en ordre descendent de pes, de manera que sigui fàcil saber quant de cada substància conforma el producte. Aquests ingredients han d’incloure additius i productes que puguin causar al·lèrgies o intoleràncies.
  • La informació nutricional. Inclourà el valor energètic i les quantitats de greixos, greixos saturats, carbohidrats, sucres, proteïnes i sal.

Un altre exercici que et pot donar sorpreses es comparar l’etiqueta del producte normal amb l’etiqueta de la seva versió més saludable.

5 idees per fer snacks saludables a casa

Al blog a l’apartat receptes en podreu trobar algunes, aquí us poso les més senzilles i fàcils que fins i tot us podríeu endur a la feina o d’excursió.

Chips de boniato al forn

Només cal tallar el boniatos com si fossin patates fregides, ruixar amb pebre vermell, canyella i sal, oli d’oliva i coure al forn durant uns 35 minuts a 200 ºC.

Crispetes

Ràpid de preparar, delicioses i divertides per menjar per als més petits.

A més, si portem un bon taper de crispetes casolanes, tenim menys probabilitats de comprar bosses de patates fregides.

Cigrons cruixents

Només necessites un pot de cigrons del súper o els que compris a granel al mercat.

  • Eixuga bé els cigrons per treure-lis l’humitat
  • Amaneix amb sal, oli d’oliva i especies al gust
  • Posa’ls en una safata al forn a 200 graus durant 25 minuts i llestos!

Col Kale deshidratada

Tan fàcil com agafar una col, netejar-la assecar-la i posar-la en una safata de forn amb sal pebre i molt poc oli i a foc molt baix fins que s’assequi (al meu forn són 15 minutets). Lo bo és que podem fer quantitat i guardar-la en un pot de vidre per posar a amanides y per acompanyar o decorar altres plats. El cucurutxos que fan a Teresa Carles són espectaculars.

Energy balls (o mandonguilles energètiques)

Dàtils triturats amb fruita seca i cacao. Fem una pasta i li donem forma de mandonguilla o de trufa. L’avantatge és que no es desfan amb la calor.

Ja que venen festes com la castanyada i nadal, aprofitaré per fer algun altre post per snacks per poder posar a la taula en aquestes dates. S’accepten peticions!

Laura-feliu-equilibrat-depurat

Com depurar-se desprès de l’estiu

Arriba el final de l’estiu! Però la bona notícia és que no tot són desavantatges. A nivell de salut ens beneficia molt tenir horaris més estables, rutines alimentàries més fàcils de portar, menys temptacions i excessos i més temps per dedicar-nos a nosaltres mateixos. Una bona pràctica per facilitar la transició a la tardor i “netejar” les toxines de l’estiu és posar un marxa una depuració .

Motius per posar-se a fer depuració:

No ens enganyem: l’estiu a sigut un “far west” pel nostre cos. Alcohol, menjars pesats, canvis d’horaris, llargues exposicions al sol, excés o falta d’exercici… En un estiu em fet el que no hem fet tot l’any. Fer una bona neteja i ordenar-nos per dins i per fora ens ajudarà a tornar a la rutina. Com?

  • Promovent l’eliminació de toxines de l’organisme.
  • Permeten que l’energia invertida en la digestió s’apliqui a altres efectes com reparació, regeneració i la mateixa depuració.
  • Ajudant a que especialment el fetge recuperi el seu potencial d’eliminació revertint en més energia, bon humor, claredat mental, etc.
  • Sent un punt de partida en nous hàbits alimentaris

Com podem fer una depuració?

Si  hem decidit fer una depuració  us deixo algunes pautes a nivell general que us poden servir, i davant de qualsevol dubte sempre és millor buscar solucions particulars amb un bon professional.

  • Eliminar de la nostra dieta els següents aliments:  productes processats, làctics, sucre, blat, colorants, conservants, cafè i alcohol.
  • Incrementar la ingesta d’aliments amb alt contingut en sofre com cols, bròquil, ceba, all .. També aliments amb afinitat hepàtica com la carxofa i en general aliments amb gust amarg i aliments amb alt contingut en clorofil·la com les microalgues (espirulina, clorella) i la fulla verda en general.

Perquè aprofitem al màxim la detoxificació i afavorim la funció del nostre fetge seria molt interessant combinar les pautes alimentàries amb plantes hepàtiques com el card marià, la dent de lleó, el boldo, etc. Amb vitamines del grup B com a cofactors de la depuració i també és molt recomanable l’alga clorella que ajuda molt a eliminar metalls pesats.

Un altra opció serien els dejunis intermitents. Es tracta de fer dejuni durant 14-16 hores, és a dir que si vam sopar a les 20h alguna cosa lleugera i no tornem a ingerir res fins a les 10 del matí de l’endemà estem permetent al nostre organisme canviï al mode depuració. És una pràctica fàcil, còmoda i suportable per a la nostra rutina, que podem fer 1-2 vegades per setmana.

Una cosa molt important en tots els casos que els hàbits que adoptem durant l’any siguin dirigits a minimitzar les toxines en lloc d’adoptar una dieta amb molts residus que després en les depuracions hauran de ser eliminades de forma massiva estressant els nostres òrgans, podent crear símptomes molestos com mal de cap, malestar general, etc. La depuració és una eina més però el poder està a adquirir uns bons hàbits diaris. Si tens dubtes o vols fer una depuració dirigida contacta amb mi!

Laura-feliu-gelats-cover

Com fer gelats a casa de forma fàcil i saludable

Potser sona molt a unicorn, però menjar-se un gelat és un plaer sobretot a l’estiu i sorpresa! poden ser saludables, fent-los a casa amb ingredients molt senzills i a més es poden menjar tot l’any. Avui et porto dues opcions de bàsics de gelat que poden obrir la teva creativitat a fer un gran ventall de sabors i formes.

Gelats de iogurt natural amb coses

Un iogurt natural de bona qualitat és una gran base per preparar tot tipus de receptes, especialment postres cremoses. Una amiga m’explicava que la seva mare clavava culleres directament a la tapa de iogurt per congelar-lo tal com és; i que ella el que fa és batre’l, picar una mica de fruita i omplir motlles de polo que compra als basars.

A més dels pals es pot fer un gelat lleugerament cremós utilitzant una base de iogurt, millor si és grec -grec de veritat, sense cremes ni espessidors afegits.

Només has de drenar el sèrum, batre’l bé perquè sigui cremós i afegir una mica d’essència de vainilla, ratlladura de llimona o alguna espècie. Per endolcir-lo podem utilitzar una mica de xarop o sucre, que ajuda a evitar la formació de cristalls, però amb mesura. Tot i que prefereixo sacrificar la textura per no afegir sucres, m’agrada incorporar fruita.

La gràcia és que el iogurt es pot barrejar amb peces de fruita fresca molt dolces i aromàtiques, o preparar un puré de fruita i combinar-la creant remolins, que donaran un bonic efecte cromàtic. Amb la barreja a punt només queda abocar-la en un recipient quadrat o rectangular, i congelar-la.

Si en el temps que es triga a congelar -unes tres hores-, ens molestem cada 30 minuts a batre la barreja amb una batedora o forquilla, aconseguirem una millor textura final. Amb un bon robot de cuina es pot obtenir un gelat cremós a l’instant, triturant fruita congelada i iogurt.

Gelats on canviem el iogurt pel plàtan com a base

Si tens plàtans que se’t fan massa madurs no els llencis! Congelats i triturats són una molt bona base de gelat. Pots jugar amb tot el que vulguis:

  • Plàtan congelat, crema vegetal (cacauets, ametlles, anacards, nous …).
  • Plàtan congelat, cireres congelades, trossos de xocolata.
  • Plàtan congelat, cacau, avellanes picades.
  • Plàtan congelat, maduixes congelades, ratlladura de taronja.
  • Plàtan congelat, 2 dàtils, tahina,  vainilla.
  • Plàtan congelat, cafè, llet d’ametlles.
  • Plàtan congelat+ poma congelada, canyella.
  • Plàtan congelat, formatge fresc batut, fruites vermelles congelades.

Per gustos que no quedi! Ideal per berenars o per prendre a mig matí. Molts adients si tens gent gran o infants desganats per la calor.

Els gelats et poden servir com a excusa de cuina d’aprofitament!

A l’estiu passa molt que comprem i després sortim a menjar fora i fruita o verdura se’ns fa malbé. Fer gelats, gaspatxos, cremes… són alternatives saludables i diferents que faran que la nostra economia domèstica millori i descobrint noves formes de menjar saludable. T’atreveixes? Segueix l’apartat de receptes del meu blog si necessites més idees!

Processats-Laura-Feliu2

Com treure el menjar processat de la nostra dieta

Per a molts el nostre dia a dia és molt estressant i potser no tenim temps per anar a comprar i menys a cuinar. Per això ens va tan bé tirar de menjar processat, envasat o precuinat. També ens pot passar que vivim a cop d’imprevistos que ens fan menjar o fora o menjar ràpid. Tots aquest tipus d’aliments a la llarga i a la curta embruten el nostre cos i empobreixen la nostra economia.

Tips per canviar el menjar processat per menjar saludable

  • Begudes: deixat de coca-cola i veu aigua. La kombutxa és molt glamurosa però és molt cara i moltes marques li afegeixen coses poc sanes. L’aigua és barata i la pots disfressar amb llimona o llima, estrelles d’anís o menta.
  • Els snacks: les patates de bossa i els “ganxitos” són boníssims però són verí. La fruita seca crúa seria un bon substitut. També tens opcions com l’humus i les boletes de pastanaga.
  • Menja més verdura i fruita: pots jugar amb ella per fer-la més atractiva, tallant-la a porcions dins de tuppers o variant la seva presentació.
  • Intenta cuinar el màxim possible a casa: si t’enganxes al bathcooking et serà molt més fàcil.
  • Per últim i potser el més important: controla el que compres. Les coses que ens agraden creixen a l’alçada de la vista a les estanteries dels supers o es disfressen d’ofertes. La frase de “per un dia no passa res” també és una trampa d’autosabotatge. Fes-te una llista abans de sortir a comprar i no compris res que no estigui escrit.

Organització i bons hàbits: els dos pilars per deixar els menjar processats

Amb tot el que t’he dit abans no pretenc que buidis la nevera ni els armaris de la cuina i facis un canvi radical.  Quan el cos està acostumat a un tipus d’aliment, canviar radicalment no és bo, podries agafar “síndrome d’abstinència”, frustració i mala llet. Però fer-ho a poc a poc no costa tant. L’ideal és fixar-se objectius assequibles a curt termini. De fet, la major part dels aliments d’un supermercat es processen. Gairebé tots els anuncis d’aliments són per a aliments processats i, si sortim a menjar, la major subministrament d’aliments que tenim són els aliments processats. O sigui que la clau potser estar en prendre consciència quan sortim a comprar o a menjar fora. Si necessites ajuda o suport per començar aquesta temporada amb bons hàbits contacta amb mi!

laura-feliu-tomaquets-blog

Tomàquets, els reis de l’estiu

Es difícil trobar a algú que no li agradi el tomàquet. De fet en tenim tot l’any.

Al món s’han desenvolupat més de 20.000 varietats de tomàquets (raf, cor de bou, kumato, cirera…) amb formes, colors i aromes peculiars. La majoria són vermells, però també hi ha groc, taronja, rosa, porpra, verd o fins i tot multicolor i ratlles. Sigui quina sigui la varietat que triïs, et beneficiaràs de les seves propietats nutricionals perquè l’OMS  en recomani el consum.

La majoria del pes de la tomata és aigua, per això té un valor energètic baix. Té més sucres que la resta de verdures, el que li confereix un sabor lleugerament dolç i fa que sigui considerada una fruita-hortalissa. El seu valor nutritiu l’hi donen les vitamines antioxidants (C, E, A i algunes de el grup B), minerals i un antioxidant específic pel seu color vermell: el licopè.

El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals  (com potassi i fòsfor) i vitamines, entre les que destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B (especialment la B1 i la B3).

El potassi és un mineral necessari per  la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula.

El fòsfor és el segon mineral més abundant del cos, després del calci, forma compostos d’alta energia útils per a l’activitat dels músculs, nervis i teixits.

Efectes del tomàquet a l’organisme

El licopè, un antioxidant molt poderós preventiu del càncer. El licopè és el pigment natural que aporta a la tomata el color vermell característic. Es tracta d’una substància que protegeix a les cèl·lules dels radicals lliures, responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer.

Es desconeixen les bases biològiques o fisicoquímiques necessàries d’aquestes propietats, però sembla que un gran nombre de processos cancerígens degeneratius estan associats amb els danys genètics ocasionats pels radicals lliures . El licopè neutralitza aquests radicals i redueix el risc de determinats tipus de càncers, especialment el de pròstata, però també el de pàncrees, pulmó i còlon.

  • La fibra, reguladora de la funció intestinal. El contingut en fibra del tomàquet li confereix propietats laxants. La fibra serveix per prevenir o millorar el restrenyiment, redueix el nivell de colesterol en sang i ajuda a controlar l’índex glucèmic. La fibra i l’aigua de la tomata generen sensació de sacietat, per la qual cosa ajuden a calmar la gana en les dietes de control de pes.
  • Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu.Durant molts anys s’havia desaconsellat el consum de tomàquet a les persones que tenien pedres al ronyó, ja que conté àcid oxàlic. No obstant això, el tomàquet té un contingut moderat d’aquest àcid, similar a molts altres aliments i inferior a les bledes o els espinacs. A més, a l’haver potassi i poc sodi, és considerat un aliment amb efecte diürètic, i beneficia les persones que tenen retenció de líquids, hipertensió, àcid úric i gota.

Segons la medicina tradicional xinesa, el tomàquet té una naturalesa tèrmica que refreda molt, és un reconstituent dels fluids del cos i ajuda a contrarestar la sequedat de l’organisme. Calma la set, tonifica l’estómac, neteja el fetge, estimula la digestió i, per aquesta raó, s’utilitza en els casos de poca gana, indigestió o quan hi ha dificultats per retenir els aliments.

El tomàquet redueix la calor del fetge i els símptomes que l’acompanyen, com la pressió arterial alta i els ulls vermells. Encara que es tracti d’una fruita àcida, segons aquesta medicina, després de la digestió, el tomàquet alcalinitza la sang i és útil per reduir la gota i els reumatismes.

Els tomàquets madurats a el sol, de proximitat i de temporada són els únics amb aquests efectes beneficiosos; els que es recullen verds i maduren després poden debilitar la funció dels ronyons.

Com a dada negativa dir que menjar molt tomàquet debilita a qualsevol persona ja que inhibeix l’absorció de calci i s’ha d’evitar en els casos d’artritis.

Com es cuina el tomàquet?

La versatilitat del tomàquet a la cuina és molt gran. Podem consumir-lo cru o cuinat. La lògica associada a la seva naturalesa freda ens indica que hem de reservar l’opció crua per l’època de l’any de més calor, i la cuinada, per a l’hivern.

Consum de tomàquet cru

Quan consumim el tomàquet cru, preservem millor la vitamina C. La sòlida tradició catalana de el pa amb tomàquet pot ser una bona manera d’introduir la vitamina C al menú dels nens.

Consum de tomàquet cuinat

Quan consumim el tomàquet cuinat, potencia l’efecte de la provitamina A i del licopè, i l’efecte positiu d’aquestes vitamines és més gran quan es consumeix amb una mica d’oli d’oliva.

El millor, com sempre, és fer la salsa de tomàquet a casa i deixar-la a foc baix durant al menys tres quarts d’hora o una hora perquè sigui més fàcil de pair.

Evita la pell de la tomàquet

La solanina, una substància que pot ser nociva per a l’organisme, s’acumula especialment en la pell; per tant, convé eliminar-la quan no podem saber si els tomàquets han estat madurats a el sol o collits verds i madurats després, ja que en aquest últim cas la concentració de solanina és més alta.

És important consumir tomàquets quan toca, és a dir, ben entrada la primavera i a l’estiu. Els tomàquets que es comercialitzen a l’hivern s’han conreat en hivernacles, amb fertilitzants químics i pesticides i, per tant, és millor no consumir-los.

Les mil i una possibilitats del tomàquet

A més de prendre’l cru en sopes fredes, amanides, escampar sobre una llesca de pa o suc, es pot cuinar de moltes maneres diferents: fregit, al vapor, guisat… Els tomàquets es combinen molt bé amb albergínies, all, ceba, olives o api. El gaspatxo i el salmorejo són dues sopes fredes reina en els mesos més calorosos. El proper post va de receptes 😉

Kombucha--Laura-feliu

Què és la kombutxa?

Fa prop de dos mil anys, una nova beguda aterrava a la Xina. Allà per l’any 220 a.C., un metge atenia l’emperador Inkyo i el guaria amb kombucha, un te fermentat. Arran d’aquesta fita, la kombucha va començar a ser reconeguda mundialment per les seves propietats desintoxicants i energitzants  i va passar a denominar-se  “ l’elixir de la vida i l’eterna joventut”.

Durant molts anys, aquest te es va fabricar de forma casolana a pràcticament tot el món. De la Xina es va estendre a Rússia, Alemanya, França i a les colònies del nord d’Àfrica. També va arribar a Espanya.

De fet, la kombucha mai s’ha deixat d’elaborar de forma casolana. En alguns països ha experimentat un ressorgiment important els últims anys. Als Estats Units, a Nova Zelanda, a Austràlia i en alguns països d’Europa, la kombuchamania és una autèntica realitat. Metges i terapeutes aposten per recomanar-la als seus pacients. Les celebrities també han aconseguit posar-la de moda pregonant als quatre vents els beneficis del seu consum, ja que també és un potent antiaging i detox.

La kombucha no és només una beguda de moda. És una beguda psicobiótica, si es té en compte que influeix directament en el sistema digestiu, base de la bona salut mental,  que trepitja fort i ha arribat per quedar-se.

Aquesta beguda mil·lenària és molt útil per millorar la composició de la microbiota intestinal ja que aporta milers de bactèries sanes. Els fermentats i, en concret, la kombucha són molt beneficiosos en cas de depressió, per millorar la sensibilitat a la insulina, en cas de tenir la bilirubina elevada (síndrome de Gilbert) i també per al trastorn disfòric del síndrome premenstrual. En canvi, no s’aconsella en cas d’excés d’estrògens.

Els beneficis de la kombutxa

Aquesta beguda que sembla un te però no ho és, té el seu secret en la fermentació que reporta múltiples beneficis:

  • Facilita la digestió i equilibra la microbiota intestinal.
  • Incrementa l’energia.
  • Enforteix el sistema immune.
  • Activa la funció de fetge (efecte detox).
  • Disminueix el colesterol i redueix la pressió arterial.
  • Alleuja l’artritis, reuma, i símptomes de gota.
  • Millora les al·lèrgies.
  • Redueix els trastorns menstruals i els fogots de la menopausa.
  • Redueix l’estrès, els trastorns nerviosos i l’insomni.
  • Té un efecte antienvelliment.

Com escollir una bona kombutxa

A poc a poc van apareixent marques per arribar al creixent mercat. Però, què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir una kombucha? Potser el més important és comprovar que el procés d’elaboració hagi estat sotmès a estrictes controls ja que, per conservar propietats, ha de ser una beguda raw, sense pasteuritzar. Només així els seus probiòtics es mantindran actius. Així mateix, és molt important buscar una kombucha amb una quantitat de sucre realment ajustada. Aquest substitut saludable als refrescs ha de contenir el mínim de sucre possible.

Kombutxa una moda sana o les coses sanes es posen de moda…

Moltes de les les coses que ara menjem bebem, o fem és perquè estan de moda i les fa tothom, però son aliments o hàbits que ja venen de lluny.

És genial que no es perdin les tradicions i certs aliments però no ho facis perquè està de moda, fes-ho pensant en la teva salut i en el teu equilibri. Al cap i a la fi els bons hàbits haurien de ser com el bon rock i no morir mai ;). Si vols conèixer més curiositats o coses que ja feien els nostres avis visita la resta d’articles del blog!

Laura-Feliu-beguda-estiu

Begudes per l’estiu saludables

Arriba l’estiu i, amb l’any que hem tingut, no volem perdre l’oportunitat de gaudir tant com puguem. Això no vol dir que no puguem cuidar la nostra alimentació i salut al mateix temps, ni que haguem de renunciar a les terrasses o a quedar amb amics.

Sens dubte, la millor opció serà sempre l’aigua. Portar una ampolla reutilitzable a la bossa o a la motxilla és un bon hàbit que ens garantirà tenir aigua sempre disponible. Fins i tot si estem treballant o estudiant, tenir l’ampolla a la banda ens ajudarà a recordar-nos que hem de beure.

A més de la set, de vegades ens ve de gust calmar la calor amb altres begudes fresques. Tot i que les begudes calentes ens poden ajudar a regular la temperatura i són molt adequades per millorar les digestions, en la nostra cultura és molt més habitual optar per begudes fresques.

És molt important que recordem que les begudes alcohòliques, encara que siguin fredes i ens donin una momentània sensació de frescor, ens acaben generant més calor i, a més, ens deshidraten. I és que resulta que l’alcohol inhibeix la producció natural de l’hormona antidiürètica. Aquesta hormona és la que s’encarrega de la regulació dels líquids corporals, i si no la produïm, els nostres ronyons no reabsorbiran prou aigua i ens deshidratarem.

Per això, us porto 6 refrescs i begudes saludables que podem gaudir aquests dies de calor.

Llimonada sense sucre

La llimonada és una de les millors begudes que podem prendre en una terrassa. El problema és que, habitualment, les solen elaborar amb sucre , quan no ens serveixen les comprades ja elaborades . Per això, podem demanar que les elaborin sense sucre. Si tenen menta i ens l’afegeixen amb una mica de gel ja ho tindrem tot.

Aigua amb gas, cogombre i llima

L’aigua amb gas no està molt estesa al nostre país, però pot ser una gran opció com a refresc saludable. Si no ens agrada sola, podem demanar que ens afegeixin suc de llima i unes rodanxes de cogombre. Amb una bona quantitat de gel, és una beguda molt refrescant i saludable.

Te gelat

Amb te gelat no ens referim als que es venen ja amb grans quantitats de sucres si no als que elaborem amb te normal. En aquest cas, podem fer-ho nosaltres mateixos o demanar que ens ho facin. Només necessitarem una bosseta de te, una mica de llimona i una bona quantitat de gel. I ja està, un te gelat deliciós.

Granissat de llimona

Si tenim sort, podrem trobar una terrassa en la que elaborin granissat sense sucre, és a dir que  no contingui res més que suc de llimona, ratlladura de la pell i  gel.

Smoothies sense sucre

Cada vegada trobem més llocs que fan smoothies.  Això sí, com a la resta dels casos, és més important és que ens assegurem que els elaboren allà mateix (si és amb fruita fresca millor) i que no els afegeixin sucre.

Kombutxa

Un altre producte que cada vegada podem trobar a més terrasses, ja que està força de moda, és una beguda saludable, derivada del te i  que incorpora sucres propis de la seva fermentació.

Gaudeix de l’estiu amb begudes saludables!

Ja has vist que no són poques les possibilitats de beure i hidratar-se sense tirar de cerveseta. Si li poses una mica d’imaginació podràs fer combinacions i provant allò que més t’agradi. L’important és que t’hidratis 😉  

Laura-Feliu---Equilibrat---Melo

Els beneficis del meló

Conegut científicament com cucumis melo, el meló és una fruita originària de països orientals com la Xina o l’Índia, i pertany a la família cucurbitàcies, mateix grup en el qual es classifica a la carabassa, el cogombre i el carbassó.

Aquest fruit és altament conegut i usat en la gastronomia mundial pel refrescant que és i per les seves propietats, i és que compta amb un valor nutricional que brinda molts beneficis a l’hora de mantenir una dieta saludable.

Per començar hem de ressaltar que el meló és una de les fruites que més quantitat d’aigua contenen, a banda de que en 100 grams de meló hi ha només 35 calories, així com també posseeix una quantitat molt baixa de greixos, fibra, glúcids i proteïnes.

Altres de les grans avantatges del meló és que aporta una bona quantitat de betacarotens, els quals es transformen en vitamina A, després que s’ingereixen, mentre que d’altra banda aporta vitamina C, B9 i àcid fòlic.

Dins dels minerals presents en el meló destaquen el potassi, el calci, el magnesi i el fósfor.

Beneficis de menjar meló

Gràcies a totes les seves propietats el meló aporta una gran varietat de beneficis a l’organisme.

1. Té una acció depurativa

Tant l’aigua com la fibra i el potassi fan que el meló exerceixi un efecte diürètic i actuï com un lleuger laxant, el que ajuda a eliminar toxines en l’organisme.

2. Disminueix la pressió arterial

El potassi i l’aigua, a més del seu baix nivell de sodi fa que aquest sigui un aliment ideal per evitar retenir líquids i ajuda a regular la pressió arterial.

3. Actua com un antiinflamatori

El meló és molt usat per les persones que pateixen de problemes d’hemorroides, ja que moltes de les seves propietats exerceixen un potent efecte antiinflamatori.

4. Permet controlar el pes corporal

A causa de que és una fruita amb molt poques calories i un baix nivell de sucres, és un aliment ideal per tractar a una persona que té problemes de glicèmia i per als que tenen dificultats per baixar o controlar el seu pes corporal.

5. Retarda l’envelliment

Els seus antioxidants ajuden a mantenir la salut de la pell disminuint l’impacte que causen els radicals lliures i disminuint els signes comuns de l’envelliment.

6. Beneficia el bon desenvolupament de l’embaràs

L’àcid fòlic, el magnesi, el calci i les vitamines A i C són components que intervenen positivament durant l’estat de gestació, afavorint el correcte creixement del fetus.

7. Augmenta la potència sexual

Hi ha diversos aliments que tenen efectes semblants al de la viagra, dins d’aquesta llista es troba el meló, ja que aquest conté una substància coneguda com citrul·lina, la qual ajuda a produir l’arginina què és un precursor de l’òxid nítric que exerceix una funció vasodilatadora. Amb base en això és un aliment ideal per prevenir o tractar la impotència sexual.

8. Millora la salut d’ossos i dents

A l’ésser un aliment ric en calci, és ideal per a beneficiar la salut òssia i dental, ja sigui per la seva formació, reparació o enfortiment.

Pel setembre, els melons pels racons

Ja podeu veure que podem gaudir d’aquesta fruita fins a finals d’estiu. Ara bé com podem consumir aquesta fruita amb el seu estat òptim?

Per conèixer el grau de maduresa del meló, hem d’olorar-lo. Si desprèn una aroma dolç i delicat, és que està madur. Si no, pot deixar-se diversos dies a temperatura ambient fins que s’estovi, i posteriorment guardar-lo en la nevera quan estigui a punt.

En general, els melons només es conserven uns pocs dies a la nevera. Un cop oberts, convé guardar a la nevera, ben coberts amb un film transparent, ja que desprenen una olor molt forta i absorbeixen fàcilment els altres sabors.

També es poden congelar si es vol allargar el temps de conservació. En el proper post receptes amb melons!!

Laura Feliu cireres cover

Cireres, fruita d’estiu

Amb la calor també arriben les cireres. Es tracta d’una de les fruites més “poderoses” que existeixen. Ens aporten excel·lents beneficis nutricionals i a més és baixa en calories.

Des de fa anys que la cirera és considera com una de les millors fruites per depurar l’organisme, alliberant-ho de les toxines. Té molt bones propietats netejadores gràcies a les antocianines, que són les que li proporcionen aquest pigment de color morat. Són capaces de neutralitzar  els radicals lliures, responsables de malalties degeneratives com ara l’Alzheimer, el càncer o l’artritis.

Protegeixen el cor i afavoreixen la circulació de la sang, ajuden a mantenir en bon estat  els capil·lars de la retina ocular.

D’altra banda, la cirera aporta vitamina C i aminoàcids, ideals per a la prevenció de l’envelliment de la pell, la cura de cabell i de les ungles. També ens protegeix de les arrugues, la flacciditat i les taques de la dermis.

Està recomanada la ingesta d’aquesta fruita per combatre els símptomes i problemes relacionats a l’osteoporosi, sobretot en les dones en l’etapa de la menopausa. Això es deu al fet que la cirera conté ferro i calci. Serveix també per prevenir o tractar l’anèmia ferropènica i els problemes de formació de dents. Ha d’estar inclosa en l’alimentació dels nens que encara no li han crescut les dents permanents.

Les grans propietats de les cireres

A manera de resum i com un complement al que s’ha dit anteriorment, val la pena destacar quins són els beneficis més importants que té aquesta fruita pel nostre cos:

  • Com he dit abans, tenen una gran quantitat d’antioxidants que ajuden a reduir malalties cardíaques, el càncer o l’artritis.
  • Són una de les poques fonts de melatonina, un compost que serveix per regular el ritme del cor i els cicles de la son, sent ideals per als que pateixen d’insomni o cansament crònic.
  • Es tracta d’una excel·lent font de betacarotè o vitamina A, unes 20 vegades més que les maduixes o els nabius.
  • Són riques en vitamines C i E, ferro, fibra, àcid fòlic, potassi i magnesi.
  • Permeten reduir els símptomes de la gota i l’artritis, així com la inflamació i la retenció de líquids.
  • Són molt bones per a la salut digestiva, al ser una font immillorable de fibres.
  • Les cireres són antiinflamatòries. S’aconsellen en el cas de dolors musculars o en els  tendons, sent un aliment molt consumit pels corredors o atletes després dels entrenaments.
  • Tenen propietats desintoxicants i remineralitzants.
  • Ajuden a eliminar l’àcid úric de la sang.
  • Tenen un efecte laxant a causa de la seva aportació d’aigua, potassi i fibra.
  • Eviten la degeneració cel·lular per la seva riquesa en flavonoides.
  • Es recomanen en els pacients amb hipertensió, pacients amb còlics de ronyó i malalts cardíac o renals.

Les cireres a la nostra dieta

La temporada de la cirera és curta, estant en el seu moment òptim de consum de maig a juliol, no només com a ingredient per a la rebosteria, també per les podem incloure en amanides o prendre-les com a snack. Ja has provat el gaspatxo amb cireres o fer salses amb iogurt? Si tens altres idees pots deixar-les als comentaris!

Laura-Feliu---ous-1

Qüestió de posar-hi ous?

L’ou és un aliment molt complet i amb moltes propietats nutricionals. Ha estat perseguit injustament per la seva falsa relació amb increments dels nivells de colesterol. Els experts aconsellen de 3 a 5 ous setmanals, ja que a més de proteïnes d’alt valor biològic contenen vitamines i minerals.

Les proteïnes de l’ou es troben en una perfecta relació entre quantitat i qualitat dels diferents aminoàcids que necessitem, tal és així que la proteïna de l’ou es pren com a referència per establir el valor biològic de les proteïnes dels diferents aliments. La qualitat de la proteïna de l’ou és la més gran de qualsevol aliment integral.

Vitamines com la A, B2, B12, D i E podem trobar-les en l’ou i ens proporcionarà gran part de les quantitats diàries recomanades. El mateix succeeix amb els minerals: Fòsfor, Seleni, Ferro, Iode i Zinc.

El rovell de l’ou també és falsament temut  per contenir “molt de greix”. Hem de tenir en compte que encara que la major part de l’energia de l’ou sigui gràcies al greix, un ou només té uns 8 grams de greix i dels temuts àcids grassos saturats només conté un terç. La relació entre àcids grassos poliinsaturats i saturats (AGP / AGS), és perfecte (0,55).

Els 3 principals beneficis per a la salut de l’ou

1. Important en la funció reproductiva

Incorporar ous a la dieta pot ser, una bona estratègia per assegurar-se la vitamina D i el zinc necessaris, dos nutrients essencials en la fertilitat femenina i masculina.

2. Intervé en el bon funcionament de sistema nerviós

L’ou és una de les fonts dietètiques més importants de lecitina, un compost precursor de l’acetilcolina, un neurotransmissor imprescindible perquè les neurones de sistema nerviós s’intercanviïn la informació adequadament.

3. Antioxidants protectors de les cataractes

A més de totes les vitamines que hem esmentat a l’apartat anterior, el rovell de l’ou és també rica en pigments carotenoides, que protegeixen l’organisme de l’oxidació causada pels radicals lliures, que dóna lloc a problemes cardiovasculars, i és precursora de tumors i de l’envelliment. A més, aquests carotenoides contribueixen a reduir el risc i la progressió de les cataractes.

Com podem saber si un ou és fresc?

Abans d’obrir-lo:

  • Els ous que no són frescos tenen la cambra d’aire més gran i suren en aigua salada
  • Si els ous són frescos la tenen més petita i s’enfonsen.

Un cop obert: el rovell ha de tenir forma bombada i estar situat sobre una clara densa.

Si el fem servir cru: mai hem de separar el rovell de la clara amb la closca, que té patògens, perquè es podria contaminar. Cal fer-ho amb les mans ben netes i deixant caure la clara enmig dels dits o amb un estri adequat i net.

L’ou és pioner en el sistema de traçabilitat i  identificat amb un codi. A l’hora de triar, és transcendental tenir present el primer dígit d’aquest codi. Us recomanem adquirir sempre ous del  0 (ecològics) i que eviteu els de el tercer (convencionals i en gàbia) i del segon (convencionals i en terra).

L’ou 0, l’ou ecològic

L’ou 0 és d’una gallina que ha menjat cereal ecològic, ha pogut córrer a l’aire lliure i posar ous a un ritme natural.

Hi ha evidència científica que demostra que la qualitat nutritiva de l’ou ecològic és superior: conté un 2,6% més de proteïna i un 11% més d’àcid gras oleic (greix monoinsaturat saludable), i a més la puntuació obtinguda en un tast a cegues és més alta tant en textura com en sabor.

Els ous de codis 3 i 2

Tot i que la caixa digui “ou de granja”, no us deixeu enganyar, obriu i llegiu el codi inscrit en l’ou, són de gallines forçades a posar ous cada 26 hores o menys, amb llum artificial 24 hores, tancades sense accés a l’ exterior, moltes vegades sense poder-se moure ni estirar les ales, i, el més important, alimentades amb pinsos elaborats amb cereals cultivats amb pesticides i amb subproductes de la indústria alimentària .

A més, estan tractades amb antibiòtics i hormones artificials i, sovint, s’incorporen a el pinso additius i colorants artificials per fer que el rovell sigui d’un color més intens i atractiu comercialment, però sense cap valor nutritiu afegit.

Aquest mateix tipus d’alimentació és el que reben les gallines que ponen ous de l’1, l’única diferència és que aquestes viuen en una nau gran amb accés a l’exterior.

Si hi poses ous que siguin bons

És millor pagar un preu més elevat per una dotzena d’ous ecològics, però saber del cert que no ingerirem tòxics ni contribuïm a una indústria alimentària que abusa dels animals. Si realment volem estalviar, que no sigui comprant ous barats del 2 o del 3, sinó reduint o eliminant la ingesta d’altres proteïnes animals. A més els ous són molt versàtils a la cuina i et donaran per a moltes receptes, ens expliques alguna pel proper post?

Laura-Feliu-Platans

Plàtan: la fruita de la discòrdia

El plàtan és una de les fruites més maltractades per tots nosaltres pel fet que posseeix una major proporció d’hidrats i midó respecte a altres exemplars. No obstant això, és un aliment amb alt contingut aquós, ric en fibra i sense moltes calories a diferència del que molts pensem.

Tenim gent a favor i en contra de menjar plàtans en segons quines dietes. L’important és tenir clar l’objectiu de la teva alimentació i intentar implementar com més varietat millor. Veuràs que ens molts casos el plàtan et donarà molts beneficis.

El plàtan és un dels aliments amb més potassi , així com també ofereix vitamines del complex B, magnesi, vitamina A i carotens, sent per això un aliment molt apropiat per al funcionament de sistema nerviós i muscular, el que el converteix en un aliat dels esportistes.

El plàtan és un dels aliments que més poden contribuir a la dieta d’una persona físicament activa, ja que ofereix minerals i vitamines que són imprescindibles per a la correcta contracció muscular i el funcionament de el sistema nerviós.

A més, el plàtan verd o immadur és font de midó que al costat de la fibra oferirà energia a llarg termini, mentre que el plàtan madur és font de sucres naturals que ofereixen energia sana i de qualitat a curt termini, pel que pot utilitzar-se per agafar energia en un breu temps o bé, per emmagatzemar energia per a una cursa de llarga durada.

Beneficis de menjar plàtans

Pels seus prebiòtics, la ingesta de plàtan pot incrementar els nivells de bifidobacteris a l’intestí  i això pot ser d’ajuda per a millorar la composició de la flora intestinal produint així un menor risc de patir obesitat o fins i tot, afavorint l’aprimament.

D’altra banda, també és una fruita apta per a diabètics a diferència del que molts creiem, sobretot si s’ingereix el plàtan immadur que posseeix menys sucres i més midó resistent i per això és un aliment de baix índex glucèmic que pot calmar les ànsies de dolços sanament.

Així mateix, científics de la Universitat de Cambridge van comprovar que la fibra soluble i insoluble del plàtan pot ajudar a reduir el colesterol en sang i també, el seu consum podria reduir l’estrès oxidatiu en el cos ajudant així a evitar l’oxidació de lipoproteïnes, la qual cosa es tradueix en un menor risc d’aterosclerosi.

Tot això sumat al seu poder saciant ens revela que el plàtan ni engreixa ni perjudica la salut sinó que el seu consum pot sempre ser beneficiós en el marc d’una dieta equilibrada i fins i tot, pot ajudar-nos de moltes maneres a menjar més sa.

Com cuinem els plàtans?

l plàtan consumit com a tal és un snack molt sa i que sacia de veritat, però, podem emprar la seva riquesa en midó i sucres natural com a  endolcidor d’altres plats si busquem reduir el sucre afegit de la dieta.

Així, podem elaborar amb plàtan gelats sans i fàcils, muffins, galetes, postres, esmorzars i moltes altres receptes més aptes per menjar més sa i amb un sabor dolç que ens sorprendrà. No et perdis la meva recepta de pa de pessic de plàtan 😉

Això és tot el que necessites conèixer i recordar sobre el plàtan que no és una fruita que mereix ser menyspreada sinó tot el contrari, ja que posseeix valuoses propietats i molts beneficis per a l’organisme. Si vols tenir idees de com cuinar amb plàtans no et perdis el proper article!

laura-feliu---alvocat--001

L’alvocat: la fruita que es disfressa de verdura

L’alvocat, és un tipus de fruita bastant singular. La majoria d’aquestes es componen fonamentalment d’hidrats de carboni, mentre que aquesta deliciosa, verda i per estrany que sembli, no dolça fruita, és rica en greixos saludables.

De fet, la major part de l’alvocat (un 80%) és aigua i fibra dietètica, gairebé no conté sucres i, per tant, es pot considerar un aliment que no engreixa.

Conté una barreja de greixos molt adequada per prevenir malalties cardiovasculars.

El 70% dels greixos que conté són monoinsaturats (semblants als de l’oli d’oliva), el 13% són poliinsaturats i el 16% són saturats. A mesura que l’alvocat madura, el nivell de greixos saturats disminueix i les monoinsaturats (beneficioses per al cor) augmenten.

La llista d’avantatges amb l’alvocat no s’acaba

  • Contingut en fibra elevat: el 80% dels hidrats de carboni que conté l’alvocat els trobem en forma de fibra. El perfil d’aquesta fibra també és molt interessant, ja que el 70% és insoluble, i el 30%, soluble, de manera que combina l’efecte d’arrossegament i augment de volum de la femta amb l’efecte prebiòtic de la fracció soluble d’aquesta fibra.
  • Ric en minerals: la proporció de potassi i sodi que conté l’alvocat (nivell elevat de potassi i baix de sodi) sembla que podria tenir un efecte regulador de la pressió arterial.
  • És ric en magnesi, un mineral essencial perquè les cèl·lules funcionin correctament, necessari per evitar el risc d’isquèmia cardíaca, l’augment de la sensibilitat a la insulina (per tant, redueix el risc de diabetis) i la reducció de l’absorció de el greix de la dieta.
  • Vitamina C i vitamina E. Les dues tenen rols importants a l’hora d’evitar el risc cardiovascular i d’assegurar el bon funcionament del metabolisme.
  • Vitamines del grup B, especialment la B6 i la B9, que són essencials per al bon funcionament de sistema nerviós.
  • També conté una vitamina molt especial, la vitamina K1, que és essencial en la coagulació de la sang.
  • Moltíssims antioxidants com ara carotenoides, luteïna, xantofilas, zeaxantina... En definitiva, una barreja de substàncies que protegeixen dels radicals lliures provocats per l’estrès, la contaminació, l’exposició a el sol, l’envelliment, etc.

L’alvocat té el nivell d’antioxidants lipofílics més elevat de el món vegetal i, per tant, és especialment beneficiós per a protegir-nos de el risc cardiovascular.

La concentració d’antioxidants depèn de la zona de la fruita. La concentració màxima la trobem just sota la pell, on la carn té un color verd més fosc.

Beneficis de menjar alvocats

  1. Ajuda a reduir el colesterol:  els tipus de greixos de l’alvocat actuen de forma precisa reduint el colesterol LDL (el “dolent”) i contribuint a augmentar el HDL (el “bo”).
  2. Pot ajudar a aprimar. Alguns estudis apunten que menjar alvocat com a substitut d’un altre aliment energètic processat com la margarina, contribueix a reduir el pes sense passar gana, perquè té un perfil de fibres i greixos amb efecte saciant.
  3. Ajuda a regular els nivells de sucre en sang. Comparat amb altres fruites, l’alvocat conté molt poc sucre; de fet, menys d’un gram. La font principal de sucres de l’alvocat és una forma única d’hidrat de carboni -anomenat D-manoheptulosa- que, un cop absorbit per l’organisme, no contribueix a fer pujar el nivell de sucre en sang.
  4. Té efecte antienvelliment. L’alvocat conté una barreja d’antioxidants que intervenen en la prevenció de la degeneració macular de l’ull (la luteïna i la zeaxantina). Alhora, conté substàncies protectores de la pell, sobretot la barreja de diferents tipus de carotenoides, que li donen elasticitat, prevenen l’aparició d’arrugues i la protegeixen de l’acció dels raigs ultraviolats.

Quan comprem alvocats…

Convé que els alvocats no estiguin massa tous ni massa durs. Idealment, l’alvocat madurat a l’arbre conté més vitamines i antioxidants. De fet, hi ha l’evidència científica que els continguts de nutrients de l’alvocat els determinen la varietat, l’època de collita, el temps de maduració, etc.

Truc per madurar els alvocats a casa!

Si no ens queda més remei que comprar alvocats una mica verds, sempre els podem madurar a casa. Per fer-ho, els podem posar en una bossa amb cítrics o amb un plàtan, que encara accelerarà més la maduració.

Es nota que m’agraden els alvocats? I a vosaltres? Si teniu receptes per compartir o voleu que us expliqui els meus secrets per cuinar-los deixeu peticions i suggeriments als comentaris!

Calçots-Laura-Feliu2

Els calçots són saludables

El calçot és cadascun dels brots d’una ceba blanca que ha estat replantada. Aquests brots, a mesura que van creixent, es van “calçant” (d’aquí l’origen de la paraula), que vol dir que es tapen els costats de terra per blanquejar la seva base, que és la part comestible. Això provoca que la part enterrada sigui molt tendra i d’un sabor i dolçor característics.

La seva temporada s’inicia al novembre i s’allarga fins a la primavera.

Principals propietats nutricionals del calçot:

El calçot proporciona una aportació energètica molt baixa, es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals.

Vitamines

  • Vitamina C: el calçot conté una quantitat moderada de vitamina C. El problema és que en el cas d’allargar les coccions més enllà dels 15-20 minuts o de fer-ho amb temperatures altes, la majoria d’aquesta vitamina desapareix.
  • Vitamina B9 o àcid fòlic: intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del sistema immunitari. En el calçot la vitamina B9 es troba principalment en les fulles verdes, que normalment són les que es descarten.

Minerals

  • Potassi: el calçot és ric en potassi i pobre en sodi, per tant, és bastant diürètic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, el que el fa especialment interessant per a les persones esportistes.
  • Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat en el nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. El fòsfor forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits, així com del material genètic i de la membrana cel·lular. A més, té una funció essencial en el bon funcionament de sistema nerviós.

6 beneficis per a la salut dels calçots

  1. Antioxidant: el calçot té efectes antioxidants: pel seu contingut en flavonoides i polifenols, unes substàncies que contraresten l’efecte dels radicals lliures, que contribueixen a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a la envelliment cel·lular.
  2. Antisèptics i detox: la seva riquesa en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids.
  3. Antibiòtics naturals: també netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com sol passar durant l’hivern. Per aquesta raó els calçots es consideren antibiòtics naturals.
  4. Milloren la circulació sanguínia: els components del sofre dels calçots milloren la circulació sanguínia, fins al punt que s’utilitzen per millorar malalties com la hipertensió, l’arteriosclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.
  • El calçot és una hortalissa de naturalesa tèbia, és a dir, escalfa el cos i, per tant, és molt útil durant l’hivern, i sobretot per contrarestar el malestar de les persones que tenen símptomes de fred  o quan estem refredats sense febre.
  • En medicina tradicional xinesa, els productes de la família de les cebes s’associen a el fetge pel seu sabor lleugerament àcid i astringent. Es consideren especialment útils per a descongestionar, sempre que els cuinem amb poc o gens d’oli i no els acompanyem d’aliments grassos com carns, salses, etc. Segons aquesta medicina els calçots també contribueixen a netejar el ronyó i són antisèptics.

Ull! També té inconvenients: el calçot té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, convé no abusar en un sol àpat. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, que equivalen a 10-15 unitats. Si mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molta salsa, ens resultaran molt difícils de digerir i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades, etc.)

Com cuinar els calçots de forma saludable

Si estan pensant en brasa, romesco i vinet oblida-te’n, hi ha formes més saludables de cuinar amb els calçots. De fet, es poden tractar a la cuina com ho faríem amb la ceba o el porro. Així, el podem utilitzar de base per a saltejats de verdures, el podem posar al sofregit de l’arròs, afegir-lo a una truita, etc.

Pel seu contingut alt en aigua, al calçot li convenen coccions curtes i suaus que potenciïn el seu sabor dolç i textura tendra.

No pateixis, estic preparant un article sobre receptes saludables amb calçots que et donaran moltes idees per aprofitar aquesta verdura de temporada. Estigues atenta a l’apartat de receptes del blog! 😉

Laura-Feliu-maduixes

Fruita i verdura de primavera

La primavera és l’època de l’any en què fauna i flora es reactiven després de la letargia hivernal. Acceleren els processos vitals, el metabolisme i  augmenten les funcions de desintoxicació i neteja de l’organisme. El cos s’activa per adaptar-se als canvis de temperatura, bioritmes i estil de vida i, per tant, s’afavoreixen els processos de depuració i eliminació dels excessos acumulats durant l’hivern. Durant el procés d’adaptació podem tenir sensació de fatiga i debilitat generalitzada que se  sol diagnosticar com astènia primaveral. Si la patim, a més de nodrir-nos millor, és important sortir a l’aire lliure, practicar exercici físic i establir contacte social.

Verdures de final d’hivern i principi de primavera

La naturalesa és sàvia i ens ofereix, durant aquesta temporada, verdures i hortalisses riques en antioxidants, vitamines i estimulants de les funcions hepaticobiliars, que faciliten el procés de posada en marxa. A més, si volem iniciar-nos en el món de l’horticultura, aquesta és la millor època per fer-ho, ja que podem obtenir fruits a principis d’estiu.

Al principi d’aquesta estació encara pot fer una mica de fred; si és així, podrem gaudir d’algunes de les verdures més típiques de l’hivern com els últims bròquils, cols, remolatxes, coliflors, carxofes, bledes, porros i espinacs, que aniran desapareixent a mesura que arribi el bon temps.

Cap a la fi de l’hivern, trobarem les primeres faves i pèsols, que són llegums frescos, molt riques en fibra, que ajuden a iniciar el procés de reactivació i depuració de l’organisme. També comença la temporada de calçots, motiu de celebració i reunió amb amics, que se solapa durant un temps amb la temporada dels primers espàrrecs silvestres; anar a buscar espàrrecs en companyia és l’excusa perfecta per sortir a gaudir de la natura i de la pujada de les temperatures. A més, els espàrrecs prenen el relleu a les carxofes pel que fa a les propietats estimulants del fetge i al seu efecte prebiòtic i diürètic.

Cap a final de primavera apareixen, gràcies a l’augment de radiació solar i hores de llum, les primeres albergínies, carbassons, pebrots, tomàquets i patates.

Les fruites a la primavera

Depenent del cicle reproductiu d’alguns fruiters o del lloc en el qual es conreen, hi ha fruites que trobem durant tot l’any com el kiwi, el plàtan, la pinya, la poma i l’alvocat. Està bé continuar aprofitant aquesta disponibilitat, però, com la primavera és l’estació de les fruites delicades que duren poques setmanes, cal esprémer al màxim!

Poc a poc, ens anirem acomiadant de cítrics d’hivern (taronges, mandarines, llimones i aranges), alhora que arriben les maduixes, riques també en vitamina C i antioxidants gràcies als seus pigments. Les podrem començar a degustar a finals d’hivern i durant gairebé tota la primavera. És molt important que aquest fruit sigui de cultiu ecològic, de temporada i proximitat.

Els nespres, que podrem gaudir d’abril a juny, són un bon regulador intestinal i són rics en potassi i provitamina A (molt interessant per a la salut ocular i dèrmica).

Al maig, apareixeran també els albercocs i les primeres nectarines, que trobarem de maig a juny, amb molt potassi i vitamina A. Quan acabi la seva temporada, començarà la dels préssecs.

Entre maig i juny, arriben les apreciades cireres, que ens acompanyaran poc temps. Destaquem especialment el seu contingut en antioxidants, sobretot d’antocianines, que contribueixen a prevenir l’activitat negativa dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment de l’organisme.

A finals de primavera també arriba la temporada dels nabius, una fruita delicada i rica en antioxidants i que ajuda a prevenir infeccions urinàries.

Recordem també que, a la fi de l’estació, podrem trobar un avançament de les fruites típiques de l’estiu, com la síndria, el meló, figues i prunes, que encara no estaran en el seu millor moment.

No ens oblidem de les fruites i de les verdures de tot l’any!

Encara que hi ha cebes i pastanagues tot l’any, ara és la seva temporada;  posem-les fresques a les amanides amb les últimes escaroles, endívies, fonoll i fulles d’api de la temporada; alhora que comencen els nous tipus d’enciams i raves. No hem d’oblidar que les amanides aporten moltes vitamines, minerals i enzims. Si necessites ajuda per organitzar els teus àpats de manera saludable et puc donar un cop de ma contacta amb mi!

laura-feliu-algues002

Les algues no són només per embolicar sushi…

Si encara ets de les que només han vist les algues surant all mar i et costa imaginar-te incorporant-les a la teva dieta, pren nota de tots els beneficis que les algues aporten i aprèn com preparar-les de forma senzilla i deliciosa. Incorpora les algues a la teva dieta i beneficia’t de les seves múltiples propietats. Les algues, grans desconegudes a la cuina occidental fins fa poc, estan cada vegada més de moda entre els amants del menjar saludable. Un secret que els orientals coneixen i gaudeixen des de fa més d’un segle.

Les algues marines estan considerades superaliments perquè presenten una elevada quantitat de nutrients interessants molt concentrats. Només cal consumir-les en petites quantitats per obtenir els principals beneficis de les algues marines. Entre les propietats de les algues marines destaca la seva riquesa en vitamines, minerals i fibra.

Els beneficis per a la salut de les algues marines són múltiples. Són bones per cuidar els ossos i les dents, tenen propietats antiinflamatòries, ajuden a mantenir la salut cardiovascular, prevenen l’anèmia, faciliten la digestió i són diürètiques. També són coneguts els seus beneficis per a la pell. A més, tenen un efecte saciant però amb prou feines aporten calories. ¿Se’ls pot demanar alguna cosa més?

Els beneficis de les algues per a la salut i la pell

Les algues són riques en minerals

Entre les propietats de les algues marines destaca la seva riquesa  en minerals fonamentals per a la salut, com el iode, el ferro i el calci, entre d’altres.

Les algues marines destaquen sobretot per la seva elevada concentració de iode, un mineral fonamental per al correcte funcionament de la glàndula tiroide i que no és fàcil de trobar en aliments que no tinguin origen marí.

També és interessant l’aportació de minerals com el fòsfor i el calci que apareixen molt concentrats en les algues marines. L’espagueti de mar, per exemple, aporta molt fòsfor, mentre la hijiki és especialment rica en calci.

A més, les algues tenen una elevada concentració de ferro que a més apareix acompanyat de forma natural per la vitamina C, que afavoreix la seva absorció per part de l’organisme.

Les algues són riques en vitamines

Les algues marines contenen una elevada concentració de les vitamines més importants: A, B1, B2, C, D i E.

Cada tipus d’alga té uns nivells més alts d’unes vitamines o altres. Per això és interessant consumir diferents tipus d’algues marines, per aprofitar al màxim els beneficis de cadascuna d’elles.

Per exemple, l’alga nori té una alta concentració de betacarotè o provitamina A, que protegeix la vista, mentre que les algues espirulina i hijiki destaquen per l’aportació de vitamina B que ajuden al creixement i al correcte funcionament de les cèl·lules. L’enciam de mar i el wakame, per la seva banda, són riques en vitamines C i E.

Aquests i altres nutrients, com el seu alt contingut en fibra, són els que fan els responsables dels beneficis de les algues marines, entre els quals destaquen:

  • Les algues enforteixen els ossos.
  • Tenen propietats antiinflamatòries.
  • Ajuden a controlar el colesterol.
  • Afavoreixen la salut cardiocirculatòria.
  • Faciliten la digestió i eviten l’estrenyiment.
  • Enforteixen el sistema immune.
  • Són diürètiques i depuratives.

Algues marines: beneficis per a la pell

Segurament ara tindràs més clars els beneficis d’incorporar les algues marines a la teva dieta. Però no podem deixar de banda els beneficis de les algues per a la pell, utilitzades com a cosmètic natural.

Les algues protegeixen la pell enfront de les agressions externes, com els radicals lliures, causants de l’envelliment de la pell. A més, actuen també com a barrera protectora enfront de la contaminació i contra l’acumulació de bacteris causants de lesions com l’acne.

Com incorporar les algues a la teva  dieta

Tot i que les algues marines són encara grans desconegudes per a molts, la veritat és que cada vegada són més els amants de l’alimentació saludable que les estan incorporant a la seva dieta. I són molts els restaurants reconeguts que comencen a treballar amb elles, aprofitant totes les seves propietats i els seus sabors únics i fascinants.

Pots trobar les algues marines fresques en alguns mercats, encara que el més habitual és comprar-les seques, ja que mantenen totes les seves propietats i són més fàcils de conservar i de preparar.

Però, com es mengen les algues? Hi ha infinites possibilitats. Pots utilitzar-les en amanides, com a guarnició, en sopes com la tradicional miso japonesa, o com a guarnició per a arrossos o pastes. També estan delicioses en batuts.

Atès que les algues tenen els nutrients molt concentrats, per aprofitar-te dels beneficis de les algues marines no cal que les consumeixis diàriament, ni en grans quantitats. Només cal incorporar-les a la dieta de manera regular.

Foto: Expogourmet magazine

Coneix les algues marines més beneficioses

Ara que ja coneixes les múltiples propietats de les algues marines, és el moment de familiaritzar-te amb les més beneficioses per a la salut i les més delicioses.

  • Espirulina És una microalga de color verd blavós que és una autèntica bomba de vitamines i minerals. Tant és així, que la hi ha arribat a denominar ‘or blavós’, per la quantitat de propietats que té. És molt nutritiva i té vitamines a, b, c i d. A més, aporta ferro i altres minerals com el fòsfor o el magnesi i àcids grassos omega 3. Entre els beneficis d’aquesta alga, aporta energia, de manera que és ideal per als esportistes. I és rica en proteïnes. És efectiva per combatre l’anèmia i una gran aliada contra el colesterol. Generalment es consumeix en pols, afegint-la a qualsevol altre aliment cuinat o cru.
  • Espagueti de mar És una de les algues europees que més es consumeixen. Té forma d’espagueti, d’aquí el seu nom popular, i se sol cuinar cuita, fregida o arrebossada. Destaca per la seva aportació de calci i és perfecta per controlar el colesterol, la tensió i el tracte intestinal.
  • Nori L’alga nori és de les més conegudes, ja que és la que es fa servir, torrada, en les làmines que recobreixen el sushi. També es pot prendre en pols o en flocs com a condiment. És rica en vitamina a i omega 3. S’utilitza molt per evitar o tractar els problemes de la pell.
  • Wakame És una de les algues que el seu consum està més estès. Simplement hauràs de hidratar-la i posar-la en sopes, amanides o guisats de tota mena. També es pot prendre crua, bullida o en pols. És rica en iode, calci, fòsfor i magnesi, entre d’altres minerals. A més, aporta fibra molt digestiva i és una gran aliada del sistema circulatori.
  • Kombu Aquesta alga destaca especialment pel seu alt contingut en minerals i fibra. Ajuda a millorar la digestió d’altres aliments i és bona per mantenir el sistema nerviós en perfectes condicions. A més, és l’alga que major concentració de potassi té i una gran aliada per al fetge i contra el colesterol.
  • Dulse Les algues dulse ressalten per la seva elevada aportació de ferro, el que les fa estupendes per mantenir a ratlla l’anèmia. Hidrátala i incorpora-la  en qualsevol plat i aprofita les propietats d’aquesta alga.
  • Agar agar L’elevat contingut en fibra de l’alga agar agar fa que estigui especialment indicada per tractar problemes d’estrenyiment i també contra l’obesitat. També és útil per mantenir a ratlla el colesterol i la diabetis. Habitualment es fa servir per a l’elaboració de gelatines.
  • Hijiki L’alga hijiki, de color marró, és rica en vitamines a i b, així com en minerals com el calci, ferro, magnesi i iode. Col·labora en l’enfortiment dels ossos, cabell i ungles, prevé l’anèmia i ajuda a el sistema immunitari i al sistema digestiu, entre altres propietats. S’acostuma a consumir bullida o cuinada al foc juntament amb verdures.

Existeixen més 100 varietats d’algues al mercat i com he comentat abans amb elles pots fer amanides, sopes, acompanyaments… Les has provat mai? Ja tens els teus plats estrella amb algues? Comparteix-los als comentaris i en el propers post farem alguna recepta perquè veieu que cuinar amb algues és fàcil, fàcil.

Laura-Feliu---verdura

Per què hem de menjar verdures?

Vivim en una societat en la qual la base de la piràmide alimentària es centra en el consum de cereals i carbohidrats en lloc d’incloure verdures, hortalisses o fruites com a prioritàries, aliments que estan directament relacionats amb la prevenció de diferents malalties; alguna cosa en el que la majoria dels experts (per no dir tots) estan d’acord (i mira que és complicat estar d’acord en alguna cosa al món de la nutrició).

¿Què són les verdures?

Les verdures són la part de les plantes que es pot consumir i utilitzar com a aliment. Segons quina part ingerim podem distingir entre arrel (pastanagues, xirivia, raves, colinabo, nap …), fruits (albergínia, pebrot, carbassó …), bulb (all, ceba, porro, fonoll …), fulles (espinacs, créixens, borratja , bledes …), flor (bròquil, coliflor, col llombarda …), llavors (llegums immadures o verds com el pèsol, mongetes …), tubercles (patates, moniato …), entre d’altres.

No obstant això, a nivell nutricional, no totes actuen de la mateixa manera. Així que quan parlem de verdures no inclourem els tubercles o les llavors.

Per què hauríem d’augmentar el consum de verdures?

  • Tenen una gran densitat nutricional. Tot i aportar poques calories contenen una gran quantitat de micronutrients. Això ajuda a millorar perfils d’obesitat i malalties cròniques.
  • Són altes en fibres. Ajuda a millorar el trànsit intestinal, a combatre l’estrenyiment i a eliminar impureses.
  • Són aliments baixos en fructosa (molt més que la fruita) i contenen múltiples vitamines i beneficis.

Una quantitat excessiva de fructosa pot provocar sobrecàrrega hepàtica o altres problemàtiques. No oblidem, però, que res té a veure el fet de menjar fructosa lliure que fructosa en forma de fruita (que també ve acompanyada de fibra, aigua i altres components que alenteixen la seva absorció).

  • Són riques en aigua i contenen fibra fermentable. Gràcies a això augmenten la sensació de sacietat i funcionen com prebiòtics o aliment per a la microbiota.
  • Són alts en antioxidants. Ajuden a lluitar contra la inflamació i els radicals lliures. Faciliten la no-proliferació de cèl·lules canceroses.
  • Tenen clorofil·la, amb múltiples propietats. Ajuda a oxigenar la sang, millora la circulació, redueix el dany de l’ADN, combat infeccions, és anticancerígena i desintoxica el cos de metalls pesants.
  • Activen les nostres defenses. Les plantes, a més, generen unes toxines de forma natural per protegir-se davant els seus atacants. La part positiva d’això és que, amb el pas dels anys, hem acabat utilitzant aquest aspecte en benefici propi elevant la producció de les nostres defenses.
  • Diversos estudis demostren un menor risc de morbiditat i mortalitat, de protecció enfront de inflamació, malalties degeneratives, oxidació i eliminació de tòxics si augmentem el consum de verdures.

Quanta verdura hauríem de menjar a el dia?

Hi ha una gran manca d’informació referent al tema de les racions o recomanacions diàries respecte a el consum dels aliments, ja que cada un interpreta aquestes frases a la seva manera.

Molta gent considera que, amb un plat de pasta amb salsa de tomàquet, amb un altre de mongetes tendres amb molta patata i acompanyat d’un troç de carn amb ceba, ja ha assumit gran part de les quantitats diàries recomanades d’hortalisses. Però, per desgràcia, aquesta interpretació és completament errònia.

Cada àpat hauria d’estar format en gran part per aquests nutritius aliments. En concret, l’ideal seria omplir la meitat del plat d’hortalisses i afegir ¼ de proteïna de qualitat (peix blau petit, ous, carn de pastura …) i un altre ¼ d’hidrats de carboni (tubercles o cereals d’absorció lenta).

A més, si volem obtenir una major aportació de riquesa nutricional, quanta més varietat i colors, millor. Una bona idea és barrejar fulles verdes (bledes, espinacs, ruca …), crucíferes (bròquil, coliflor, col kale …) i verdures de colors variats (tomàquet, pastanaga, remolatxa …). Com cada color aporta una quantitat de vitamines i minerals diferents, així aconseguim evitar el dèficit d’algun nutrient.

Per què hem de prioritzar el consum de verdures ecològiques i, sobretot, de Km 0?

Sabem que l’agricultura ecològica no utilitza pesticides i fertilitzants sintètics, i que recorre, en el seu lloc, a mètodes naturals com la rotació de cultius, que millora la fertilitat de la terra i el seu contingut en nutrients disponibles per a les plantes, entre d’altres beneficis. D’altra banda, a nivell de granja aposta per la protecció i reforç de la natura i biodiversitat i evita l’ús d’antibiòtics i modificació genètica. A més, ofereix unes millors condicions per als animals que les granges convencionals i assegura uns mínims d’aliment natural.

A més de consumir verdures ecològiques, es recomanable, sempre que sigui possible, consumir productes locals o Km0 i de temporada, per evitar l’ús d’una gran quantitat d’energia, contaminació i emissió de gasos efecte hivernacle, i afavorir, en canvi, a les economies locals (manté les pràctiques dels grangers) i els cultius variats i de temporada.

Finalment, cal esmentar que, al comprar productes de proximitat, també ens assegurem que els aliments es regulin mitjançant la normativa vigent en la comunitat europea, ja que molts dels que provenen d’altres continents contenen normatives diferents en quant a mètode de producció , generalment, molt més laxes que les que podem trobar al nostre territori. També ajudem a rebaixar el malbaratament alimentari gràcies a la reducció de la cadena d’intermediaris (poden haver pèrdues per deficiències en el transport o emmagatzematge).

En definitiva. Augmenta el consum de verdures i en la mesura del possible, prioritza les que siguin d’estació, fresques, de proximitat i ecològiques. Si tens dubtes o necessites idees per combinar verdures pots donar un cop d’ull al blog on trobaràs moltes idees saludables 😉.

Laura Feliu-fruita seca

Què puc menjar per prevenir i/o minvar el dolor articular?

Un dels principals agents que s’encarrega de danyar les articulacions són els metalls pesants que s’acumulen a poc a poc en l’organisme i poden acabar per afectar-nos. Per evitar que això passi i aconseguir un bon funcionament d’aquestes és necessari seguir una dieta el més pura possible i depurativa. Per aconseguir això cal que triem a consciència els aliments més adequats.

Abans de res hem de triar els aliments més naturals possibles, deixant de banda els refinats i tractats químicament. Evitar l’excés de sucres, proteïnes animals, l’alcohol, el cafè, els aliments refinats com les farines blanques… És aconsellable que sempre triem aliments no processats i integrals que ens ajudaran a eliminar residus de l’organisme com els metalls pesants que fan que les articulacions es puguin veure ressentides amb el pas dels anys.

Tots aquests aliments generen en nosaltres una acidesa elevada, que és una de les causants dels  problemes articulars. Sobretot la llet d’origen animal és un aliment amb alta capacitat acidulant, és a dir, altera el nostre PH podent afectar les articulacions. Per contra, la ingesta de verdures i fruites ens proporciona les sals minerals necessàries perquè les articulacions es mantinguin en perfectes condicions i no es facin malbé.

Nutrients bons pels ossos

Hi ha nutrients que afavoreixen la nutrició de l’os, el metabolisme ossi, la protecció del cartílag i el seu manteniment.

Els nutrients que destaquen de manera especial són les vitamines D i C, i alguns minerals (calci, fòsfor, magnesi, silici, sofre).

  • Calci i fòsfor: complementen la formació, desenvolupament i manteniment d’ossos i dents, però s’ha de mantenir un equilibri, ja que l’abundància o manca d’un, afecta la capacitat d’absorbir l’altre.
  • Magnesi: forma part de les membranes de les cèl·lules i l’estructura òssia. Ha d’estar en equilibri amb el calci, atès que la seva manca inhibeix la síntesi de vitamina D, necessària per a la correcta mineralització òssia.
  • Silici: participa en la síntesi d’elastina i del col·lagen, que optimitzen la fixació del calci i del magnesi en els ossos i estimula la formació i mineralització òssia.
  • Sofre: el sofre es troba en el col·lagen, element que forma tendons, cartílags i lligaments.

Aliments recomanats per prevenir dolors articulars

Si mengem sense cap pauta potser ara és un bon moment per agafar hàbits i rutines a l’horta dels àpats. Si ja seguim una dieta podem consultar al nostre dietista o endocrí.

  • Fruits secs i Llavors: les pipes, sèsam, pinyons i ametlles tenen una gran quantitat de magnesi. Les nous, ametlles, avellanes, cacauets i fastucs aporten fibra, greix insaturat, proteïna vegetal i minerals com potassi, calci, fòsfor, ferro, zinc…
  • Les fruites seques, com les prunes, figues i dàtils contenen altes quantitats de polifenols, que milloren la massa òssia i augmenten la formació del teixit ossi, tant en condiciones normals com d’inflamació.
  • Llegums: la soja duplica el contingut en magnesi de mongetes i cigrons, i triplica el de les llenties. Les llegums contenen proteïnes vegetals i aminoàcids que és complementen  molt bé amb les dels cereals. Quan les llegums i els cereals s’associen al resultat nutritiu és millor i obtenim proteïna completa. Les  llegums també contenen minerals (calci, ferro i magnesi) i vitamines del grup B.
  • Cereals integrals: el blat, arròs integral, civada, mill i quinoa són rics en magnesi.
  • Verdures de fulla verda: altres com les bledes, espinacs i el bròquil concentren bona quantitat de magnesi.
  • Proteïna animal: els peixos, els ocells i les carns magres són riques en sofre.
  • Verdures i hortalisses: les de la família de les cols, la ceba, alls i porros contenen sofre en forma d’olis essencials.
  • Oli d’oliva: aquest producte té gran contingut d’antioxidants per als teixits.

La millor forma de cuinar

El millor, és prendre els aliments sense processar, crus, orgànics, cultivats localment i de temporada. Cuinar les verdures al vapor, o els peixos i carns a forn, pot millorar la integritat dels nutrients. Pots trobar receptes que et poden donar idees al blog i en els propers articles, com aviat arribarem a la primavera, us parlaré de les fruites i les verdures de temporada.

receptes deputatives, laura feliu

Receptes per depurar el cos després de festes

Venim de les vacances de Nadal i hem menjat i begut molt i probablement ens hem mogut poc. És l’hora de preparar el cos per afrontar un dels propòsits d’any nou més comuns: seguir una dieta saludable.

Tot el que mengem i bevem passa pel fetge mitjançant la sang. Aproximadament cada minut passa pel fetge 1,5 litre de sang provinent de l’intestí que conté nutrients i toxines, i el fetge s’encarrega de netejar aquesta sang abans que circuli per la resta del cos.

Quan mengem plats rics en greixos, bevem alcohol i fem un consum excessiu de proteïnes d’origen animal sobrecarreguem les tasques habituals del nostre fetge. Només tenim un i hem de cuidar-lo. Fer una dieta per tenir cura del fetge ens ajudarà a restablir valors sanguinis que puguin haver pujat. Em refereixo a colesterol, àcid úric, triglicèrids, transaminases i tensió arterial. Quan el fetge està carregat de greix es poden alterar aquests valors . Si ara seguim una dieta adequada, disminuirem de nou aquests valors aconseguint una neteja de fetge.

Com cuidar i depurar el fetge

Per seguir cuidant el fetge, és interessant consumir aliments basificants. Això què vol dir? Quan digerim un aliment pot deixar un residu àcid o bàsic que canviarà lleugerament el pH de l’orina. Els aliments que deixen un residu bàsic o alcalí són principalment: fruites i verdures.

Aquí teniu  un parell de receptes: us recomano fer un brou basificant i prendre cada dia de 2 a 4 tasses.

Caldo depuratiu: brou vegetal amb llimona.

Bullir durant 30 minuts api, julivert, ceba, pastanaga i porro sense sal. El deixes refredar i el coles. Guarda el brou a la nevera. Es pot prendre fred o calent. Just abans de beure-ho afegeix un rajolí de llimona. Us pot arribar a durar un setmaneta a la nevera, però intenteu consumir-lo el més ràpid possible.

Amanida depurativa i desintoxicant

Ingredients:

  • 4 carxofes petites
  • 1 pastanaga
  • 1 carbassó petit
  • Un grapat de fulles de remolatxa
  • Suc de mitja llimona
  • Germinats d’all negre
  • 1 culleradeta de xucrut
  • 1 culleradeta de flocs d’alga nori
  • 1 culleradeta de llavors de cànem

Elaboració:

Posar dos dits d’aigua a bullir.

Peleu les carxofes i tallar en trossos petits traient els “pèls” del cor. Posar una mica de suc de llimona perquè no es posin negres i bullir 7 minuts amb tapa i foc mitjà. Ratllar, tallar en juliana o fer espaguetis de la pastanaga i el carbassó i macerar amb suc de llimona. Reservar. Rentar bé les fulles de la pastanaga, tallar i macerar amb una mica de suc de llimona en un plat. Afegir la pastanaga i el carbassó al plat de les fulles de la remolatxa, col·locant-los al mig. Posar les carxofes al voltant del plat. Afegir en el moment de menjar els germinats, l’alga nori, el xucrut i les llavors de cànem disposant-ho tot d’una manera atractiva a la vista.

Si es desitja es pot afegir una mica més de llimona, o vinagre de poma, o una mica d’oli d’oliva ecològic  i fins i tot una cullerada de llevat nutricional.

I no t’oblidis de l’aigua!

Un altre factor important serà hidratar-se bé i beure sobre tot aigua.

Ara mateix molta gent sent el seu cos pesat i el seu ànim poc proactiu. Ja veuràs com dedicant uns dies a desintoxicar el teu cos, aclariràs també la teva ment i podràs posar focus de nou als hàbits saludables que t’ajudaran a complir els teus propòsits d’aquest 2021. I si necessites un cop demà ja saps! ;P

Laura-feliu-alvocat

Hivern: fruites i verdures de temporada

Menjar fruites i verdures és una cosa que tothom sap què és sa. Però és encara millor fer-ho en temporada. I és que, a més de ser una pràctica molt més sostenible i econòmica, menjar les fruites i verdures de temporada et permet gaudir-les d’una manera suprema. Mai trobaràs millor fruita i verdura que en l’època de l’any que li correspon de manera natural, en el seu millor moment i amb el seu sabor i propietats en plena forma.

Quines són les fruites d’hivern més comuns?

A l’hivern, encara que no sembli l’estació més propícia pel fred, hi ha fruites que són molt riques i que et poden donar molt de joc a casa i en el teu pla d’alimentació.

Caquis

Els caquis són de les primeres fruites que es poden menjar a l’hivern. De fet, ja estan disponibles i en el seu punt òptim de maduració a finals de la tardor, però desembre és el mes en què més pots gaudir de les bondats d’aquesta fruita, rica en vitamines i minerals, sobretot en manganès.

Alvocat

Una fruita que cada vegada gaudeix de major popularitat i que és súper versàtil en les receptes, tant per esmorzar, com per a amanides, aperitius, entrepans, etc. Cal dir que és una fruita molt rica en potassi i àcid fòlic. I està boníssima!

Taronges

Pot ser és una de les fruites d’hivern més clàssiques de la nostra alimentació, que en realitat està present a les nostres taules tot l’any, però que és ara quan podem trobar-la en la seva màxima esplendor. En quant a les seves propietats nutricionals, destacar enormement el seu contingut en vitamina C, està boníssima tant crua com en suc i, també, perfecte per aplicar en receptes de postres o també en amanides o fins i tot en plats cuinats.

Kiwi

El kiwi és una altra de les fruites d’hivern que no pot faltar a la nostra cistella de la compra. Tot i que no és la més tradicional de les fruites a les nostres terres, ara es cultiven, i de molt alta qualitat, en gran part de les regions del nord. Ens dona una altíssima aportació en vitamina C i en fibra i fan que cada vegada més gent caigui rendida al seu gust dolç tan característic. Com a postres, o en receptes una mica més llamineres, perfecte. I també per esmorzar, com refrigeri a mig matí, etc.

Aranja

Menys habitual que les taronges, però amb unes propietats nutritives similars o fins i tot superiors, les aranges són fruites d’hivern que mereixen una mica més de reconeixement. És molt baixa en calories i, a l’hora de consumir, tant en suc com en macedònies, combina a la perfecció amb altres fruites, ja que aporta un contrast amarg ideal.

Quines verdures d’hivern són les més recomanables?

Canviant de tema, però sense sortir-nos dels aliments més saludables i de temporada, anem a per les verdures. Aquí, la veritat, hi ha major varietat pel que fa a les fruites d’hivern. Et comentem quines són les verdures d’hivern més destacades:

Bledes

Les bledes són unes verdures boníssimes en vitamines (A, B (B1, B3, B5, B6, B9), C, E I K) i en minerals com calci, ferro, potassi o fòsfor.

Card

El card és una verdura d’hivern que, tot i que també es pot aconseguir en altres èpoques de l’any, sobretot en conserva, brilla amb molta força en aquests mesos, sobretot a l’inici de l’hivern. El seu alt contingut en calci, en fibra i en vitamina C la converteixen en una verdura molt saludable.

Coliflor

Verdura d’hivern com poques, la coliflor és també un autèntic tresor per als cuinetes que volen provar noves receptes o, directament, fer versions més saludables de receptes clàssiques. La seva versatilitat en els fogons és meravellosa, però també ho és la seva alta aportació de vitamina K, d’àcid fòlic i de diferents minerals.

Espinacs

Encara que no tenen tant ferro com es pensava fa uns anys, sí que tenen una gran aportació nutricional. Tant crues en amanides com cuinades per participar en diferents receptes, els espinacs són tot un clàssic, i cada vegada més, en la nostra cistella de la compra de verdures d’hivern. Les sol haver tot l’any envasades, però si les trobes fresques, no te les perdis.

Col

Encara que es pot trobar sense dificultat durant tot l’any, la millor època d’aquesta verdura és l’hivern. Clàssica indiscutible en moltíssimes receptes de tota Europa, també està present en algunes de les més tradicionals de les nostres contrades. Quant a la seva aportació nutricional, destaca l’enorme quantitat de vitamina C i de calci que té.

L’hivern a la cuina

Hem de tenir en compte que les estacions produeixen canvis al nostre cos i que nosaltres ens adaptem en costums i alimentació al fred i a la calor. A l’hivern cercarem aliments que ens escalfin i ens aportin energia per suportar millor les baixes temperatures. És per això que tendim a menjar plats calents com sopes o guisats i de prevenir malalties com els refredats consumint vitamina C. Al bloc podràs trobar idees de receptes d’hivern com cremes, i consells per una alimentació saludable i cada mes us deixarem alguna idea per ampliar els vostres menús 😉.

Dieta-alcalina-taronjes-Laura-Feliu

Dieta alcalina, què és i com funciona

Les dietes són com les modes, vam tenir l’època de les dietes de proteïnes, la keto, la mediterrània… Fer una dieta per aprimar-se, guanyar múscul o qualsevol altre objectiu és perillós si no es fa sota prescripció mèdica. Cada cos és un món i el que beneficia a una persona pot ser molt perjudicial per a un altre.

Avui us explicaré coses sobre la dieta alcalina, donat que últimament m’esteu preguntant sobre el tema.

aura Feliu, Equilibrat, Dieta alcalina

Què és la dieta alcalina?

La dieta alcalina es basa en la teoria que les malalties es desenvolupen en un medi àcid (és a dir, amb un pH baix) i que, per tant, per prevenir-les convé “alcalinitzar” el nostre organisme, és a dir, augmentar el seu pH.

Els nutricionistes afirmen que aquest tipus de dieta no té una base científica, ja que el pH no és igual en tot l’organisme, sinó que varia molt entre els diferents òrgans i fluids de el cos, de manera puguin complir la seva funció.

aura Feliu, Equilibrat, Dieta alcalina

Quatre punts importants de la dieta alcalina

  • Cada menjar ha d’estar constituït per aliments alcalins en major proporció que els aliments àcids.
  • Cal adaptar les proporcions a les circumstàncies i les capacitats metabòliques de cada persona, és a dir, consumir els aliments àcids quan l’organisme està preparat per això.
  • Hem d’escollir el millor moment per fer front a una aportació extra d’àcids, per exemple després d’un tiberi o els excessos nadalencs, perquè siguin reconstituïdes les reserves de bases que neutralitzen els àcids.
  • Ha d’incloure aliments frescos en forma d’amanides i fruita fresca a consumir cada dia, ja que en la cocció dels aliments augmenta el seu potencial acidificant.
Laura Feliu, Equilibrat, Dieta alcalina

Possibles beneficis d’una dieta alcalina

L’alimentació i l’estil de vida influeixen molt al nostre cos. Hi ha estudis que mostren que una dieta adequada pot afavorir l’equilibri entre acidesa i alcalinitat. Hi ha molt escrit sobre el tema però els beneficis principals són:

  • Prevé l’osteoporosi. Si l’organisme s’acidifica (puja els nivells d’acidesa), recorre a les reserves de calci dels ossos. D’aquesta manera perden densitat i pot desenvolupar-se una osteoporosi. L’excés de proteïna a la dieta a segons quines edats i quins estat de salut pot produir fragilitat òssia.
  • Ajuda a equilibrar el sistema hormonal. Consumir més aliments que augmenten l’alcalinitat en l’orina millora la secreció de l’hormona de creixement, el que redueix el risc cardiovascular i potencia la memòria i la cognició. També influeix en la secreció d’hormones a través de l’acció del magnesi.
  • Redueix el risc de diabetis. La dieta alcalinitzant prevé l’acidosi crònica metabòlica que pot portar primer a la resistència insulínica i a la síndrome metabòlica i després a la diabetis de tipus 2 (la que s’adquireix amb l’edat).
  • Ajuda a tractar tipus de càncer. Molts tractaments de quimioteràpia són més eficaços i menys tòxics en un medi alcalí afavorit per la dieta a força de vegetals.
  • Ajuda a regular la tensió arterial. El potassi de les fruites i les verdures compensa l’efecte del sodi, un mineral que incrementa l’acidosi i que es relaciona amb la hipertensió arterial.
  • Menys infeccions. Es poden evitar les infeccions associades a l’acidificació de l’orina, com les urinàries. El tractament amb plantes com el nabiu vermell també resulta més eficaç si l’orina és més alcalina.
aura Feliu, Equilibrat, Dieta alcalina

Què és menja en una dieta alcalina?

La dieta alcalina porta moltes verdures y fruita. Et deixo una llista dels més comuns perquè et facis una idea:

  • Verdures: Raves, naps, espinacs, espirulina, brots de soja, patates, tomàquets, pastanaga, coliflor, api, cogombre, albergínia, all, mongetes verdes, alfals, ordi, remolatxa, bròquil, cabdell, pèsols, enciam, bolets, cebes, pèsols, carbassa i berro.
  • Fruita: Coco, passes, raïm, pomelo, meló, llimona, llima, meló, poma, albercoc, alvocat, plàtan, baies, mores, cireres, nectarina, taronja, préssec, pera, pinya, passes, gerds, maduixes, mandarina, tomàquet, fruites tropicals i síndria.
  • Proteïnes alcalines: Ametlles, castanyes, mill, tofu (fermentat) i sèrum de proteïna.
  • Espècies permeses: Ají picant, canyella, curry, gingebre, herbes (totes), mostassa i sal marina.
  • Altres aliments permesos: Vinagre de sidra de poma, pol·len, lecitina, aigua mineral, melassa, cultius probiòtics i productes derivats de llet agra.
Laura Feliu, Equilibrat, Dieta alcalina

Qui pot fer una dieta alcalina?

Com has vist abans la gent amb tendència a infeccions d’orina o similar, amb tractament oncològics o dones en fase de menopausa, podrien fer una dieta alcalina, però torno a insistir que les dietes han d’estar supervisades per professionals ja que cada cos reacciona de manera diferent als aliments, sobre tot si tens algun tipus de patologia. Si tens dubtes sobre que podries menjar i que no o vols començar a millorar els teus hàbits contacta amb mi i t’ajudaré a prendre la millor decisió 😉.