Els calçots són saludables

El calçot és cadascun dels brots d’una ceba blanca que ha estat replantada. Aquests brots, a mesura que van creixent, es van “calçant” (d’aquí l’origen de la paraula), que vol dir que es tapen els costats de terra per blanquejar la seva base, que és la part comestible. Això provoca que la part enterrada sigui molt tendra i d’un sabor i dolçor característics.

La seva temporada s’inicia al novembre i s’allarga fins a la primavera.

Principals propietats nutricionals del calçot:

El calçot proporciona una aportació energètica molt baixa, es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals.

Vitamines

• Vitamina C: el calçot conté una quantitat moderada de vitamina C. El problema és que en el cas d’allargar les coccions més enllà dels 15-20 minuts o de fer-ho amb temperatures altes, la majoria d’aquesta vitamina desapareix.
• Vitamina B9 o àcid fòlic: intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del sistema immunitari. En el calçot la vitamina B9 es troba principalment en les fulles verdes, que normalment són les que es descarten.

Minerals

• Potassi: el calçot és ric en potassi i pobre en sodi, per tant, és bastant diürètic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, el que el fa especialment interessant per a les persones esportistes.
• Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat en el nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. El fòsfor forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits, així com del material genètic i de la membrana cel·lular. A més, té una funció essencial en el bon funcionament de sistema nerviós.

6 beneficis per a la salut dels calçots

1. Antioxidant: el calçot té efectes antioxidants: pel seu contingut en flavonoides i polifenols, unes substàncies que contraresten l’efecte dels radicals lliures, que contribueixen a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a la envelliment cel·lular.
   
2. Antisèptics i detox: la seva riquesa en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids.
   
3. Antibiòtics naturals: també netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com sol passar durant l’hivern. Per aquesta raó els calçots es consideren antibiòtics naturals.
   
4. Milloren la circulació sanguínia: els components del sofre dels calçots milloren la circulació sanguínia, fins al punt que s’utilitzen per millorar malalties com la hipertensió, l’arteriosclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.

• El calçot és una hortalissa de naturalesa tèbia, és a dir, escalfa el cos i, per tant, és molt útil durant l’hivern, i sobretot per contrarestar el malestar de les persones que tenen símptomes de fred  o quan estem refredats sense febre.

• En medicina tradicional xinesa, els productes de la família de les cebes s’associen a el fetge pel seu sabor lleugerament àcid i astringent. Es consideren especialment útils per a descongestionar, sempre que els cuinem amb poc o gens d’oli i no els acompanyem d’aliments grassos com carns, salses, etc. Segons aquesta medicina els calçots també contribueixen a netejar el ronyó i són antisèptics.

Ull! També té inconvenients: el calçot té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, convé no abusar en un sol àpat. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, que equivalen a 10-15 unitats. Si mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molta salsa, ens resultaran molt difícils de digerir i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades, etc.)

Com cuinar els calçots de forma saludable

Si estan pensant en brasa, romesco i vinet oblida-te’n, hi ha formes més saludables de cuinar amb els calçots. De fet, es poden tractar a la cuina com ho faríem amb la ceba o el porro. Així, el podem utilitzar de base per a saltejats de verdures, el podem posar al sofregit de l’arròs, afegir-lo a una truita, etc.

Pel seu contingut alt en aigua, al calçot li convenen coccions curtes i suaus que potenciïn el seu sabor dolç i textura tendra.

No pateixis, estic preparant un article sobre receptes saludables amb calçots que et donaran moltes idees per aprofitar aquesta verdura de temporada. Estigues atenta a l’apartat de receptes del blog!